
Concert de Jordi Savall (DANA)
Homenatge a Tàpies. Folías, Romanescas & Canarios.
Dates: 03.12.2024 | 19:00-20:00
Lloc de trobada: Museu Tàpies
Preu: 25 euros. Tota la recaptació serà destinada a les víctimes dels aiguats del País Valencià. Hi haurà una urna per recollir donatius.
Per a Antoni Tàpies, la música va ser una font d’inspiració: un recurs creatiu d’una riquesa infinita que omplia la seva maleta —literal i figurada— i que trobem reflectit en la seva obra plàstica de maneres sovint poc evidents però visualment gratificants. No només va ser un melòman apassionat, amb unes inquietuds interdisciplinàries immenses, sinó que també va col·laborar amb compositors i intèrprets de gèneres i estils plurals, amb entitats i artistes aparentment molt distints, però amb els qui va compartir camí vital, ideològic o, essencialment, humanista. N’és un exemple el mateix Jordi Savall i el seu llibre-disc Pro Pacem (Alia Vox, 2013), amb una coberta que reprodueix la pintura Per la pau I i tres postals a l’interior amb les versions II, III i IV de la mateixa obra. Tots dos defensaren –i defensen– un art que sigui útil a la societat, que «estigui estretament lligat a les lluites, a les alegries i a les esperances del poble»; un art compromès, que denunciï les injustícies i que advoqui per un món millor.
Per això resulta tan apropiat retre-li homenatge amb un programa que té com a eix vertebrador peces d’arrel ibèrica i origen humil, cançons i danses que podem associar amb pastors i pagesos, però que, durant segles, van resultar un punt de partida per a les improvisacions instrumentals de músics reputats d’arreu d’Europa i van dialogar amb les tradicions ameríndies i otomanes. És així tant en el cas de les follies (folías) —dansa popular d’origen ibèric—, de les romanescas —base melòdica i harmònica, de provinença potser espanyola o italiana— i dels canarios —una altra dansa popular, segurament sorgida de les illes Canàries—, obres estructurades en un patró harmònic obstinat sobre el qual s’elaboren melodies virtuoses. El resultat són peces de gran bellesa i sofisticació, fruit del domini tècnic i l’habilitat en l’execució dels músics que les fan reviure; per això, una lectura moderna ha de tenir en compte aquesta espontaneïtat lliure en la interpretació, el redescobriment inesgotable de la creativitat personal.