Diuen que els que se'n van sobreviuen gràcies al record que perviu en aquells que els van estimar…

“A la casa del Abuelo”, l'avi viu immers en una rutina: es renta a la mateixa hora, esmorza a la mateixa hora, passeja a la mateixa hora. Un dia, les cames decideixen deixar de caminar i, a poc a poc, es va apagant.
Quan l'avi se'n va per sempre, els que queden, construeixen una casa molt a prop seu perquè no se senti sol.
Així continua la història: plàcidament, obrint i tancant calaixos; recordant amb afecte, "a través de la màgia d´un escriptori", el que va ser la seva vida.