L’obra està dividida en dues parts: “L’adoració de la terra” i “El sacrifici”.

La música de la Consagració aconsegueix un llenguatge únic. Carlos Bonilla ha aconseguit a través de la violència rítmica i dissonant de la música crear una obra personal i intimista.

La primavera, estació carregada d’erotisme que desembocava en una explosiva fertilitat, representada pel rapte de les joves, la benedicció de la terra i una dansa frenètica que culmina en
el sacrifici de la jove triada.

La dona és la víctima predominant de les relacions humanes i el seu sacrifici és vist com una fatalitat.

Els moviments corporals proposats per Bonilla mostren un caràcter contemporani amb tota la concepció de la dansa clàssica.