Quatre moviments que guarden fidelitat a les formes clàssiques, però amb títols de suite barroca: bulliciosa bourrée, juganer pizzicato, sentimental sarabanda i finale bromista. Una peça estel·lar encantadora, plena de clares melodies i potser… no tan simple que serveix d’entremès a les decepcions de la passió i crides desesperades a l’amor, passejant per l’Havana o ben a prop de casa amb el Rosó de Ribas, el ressò de la sarsuela amb el Vallespir de la Cançó d’Amor i de Guerra i la delícia de Toldrà en el Romanç de Santa Llúcia que ens transporta al caliu de la llar, acabant amb un viatge a l’opereta alemanya amb la coneguda cançó de Vilia de la Vídua Alegre. Tot un passeig pels records en forma de cançons, perquè recordar és tornar a viure!

El Concerto Grosso de Vaughan Williams va ser escrit com encàrrec pel programa d’escoles de Música Rurals de l’Anglaterra de 1950. L’entusiasme amb què respon el compositor ens obre la porta amb una enèrgica entrada, cap a la lleugeresa de la burlesca ostinata, passant per una lírica i introvertida sarabanda, cap a l’Scherzo que és quasi un minuet de Haydn, per acabar amb la Marxa que ens porta directament a la porta de l’inici.

Un cercle meravellós amb la participació de l’alumnat de les escoles de música del barri.