Les recents troballes arqueològiques han permès aprofundir en l’origen de l’església i concloure que a Sant Just, com a la Catedral, hi hauria hagut un culte cristià ininterromput des del segle IV.

Al segle XIV es va construir la basílica actual, d’estil gòtic, en el mateix indret on hi havia hagut una construcció romànica i l’antiga basílica visigòtica (segle VI). Si observem l’interior, ens adonem que la nau consta de sis trams, i és coberta amb voltes de creueria i claus de volta esculpides i bellament decorades. La sobrietat de les voltes gòtiques de la nau central contrasta amb la decoració neoclàssica i neogòtica de les capelles laterals i l’altar.

L’altar major és neoclàssic i va ser construït entre 1816 i 1832, substituint un altar del 1537 que estava presidit per un gran retaule renaixentista amb una talla de la Mare de Déu de Montserrat, entronitzada a la sagristia. Actualment es pot venerar una imatge de la Mare de Déu de Montserrat a la qual s’accedeix pel cambril.