La plaça del diamant
Quan vam llegir La Plaça del Diamant, ja fa molts anys, vam entendre el que n’explica l’autora al pròleg:
La plaça del Diamant és per damunt de tot una novel·la d’amor, per més que sense un gra de sentimentalisme. Per tots és coneguda la història de la Natàlia, el seu trajecte vital des dels anys vint i fins els cinquanta del segle passat. Tres dècades on la seva vida, lligada als fets polítics i socials del país, s’estira i s’arronsa com els fils que arrissa i talla per embolicar dolços a la pastisseria on treballa de jove. La seva vida, però, no només coneix la dolçor. També l’amargor més intensa i punyent. El dolor i la desesperació. La guerra i la fam.
Sentiments, experiències i emocions vehiculen aquesta adaptació teatral intimista, centrada en la protagonista i narrada per ella mateixa: la Colometa. Tres actrius són les que li donen veu, ànima i cos en les diferents etapes de la seva vida: joventut, maduresa i vellesa. Vam tenir molt clar des de l’inici que havia de ser una versió on prevalgués la força del llenguatge rodoredià; és per això que hem apostat per una escenografia amb els elements mínims imprescindibles. I ara, després de tants mesos immersos en la ment de la Colometa, podem dir que La plaça del Diamant
no és només una història d’amor. També és una història de superació, esperança i llibertat.
Sergi Marcos i Marta Culí