La melancolia, la fragilitat, la malaltia, la mort són part de la vida: impliquen patiment, però com a part essencial de transcórrer en aquest món requereixen atenció. Viure d’esquena a això, viure evitant els moments en què sorgeixen, és viure ignorant les mateixes necessitats i les dels altres. És important desmitificar-les, normalitzar-les, proporcionar la por que donen, travessar-lo per a que no ens paralitzin.

Els feminismes fa temps que tenen una gran consideració cap a les cures, però també s’adonen que no hi ha un universal ni una idea comuna del que és la cura per a cada vida en particular. Potser, si alguna cosa pogués tenir una idea de les cures com a mínim comú múltiple, aquesta idea implicaria un intentar estar llestes per a acompanyar i sostenir el malestar de la comunitat, proveir d’atenció, fins i tot quan el que ve després és un misteri, fins i tot quan la comunitat que som és minúscula enfront de les estructures que ens deixen desposseïdes.

4 de març, 19:00h
→ Ainhoa. Yo no soy esa (Carolina Astudillo, 2018)
Presentación y coloquio a cargo de Hamaca.

11 de març, 19:00h
→ Arreta (Raquel Marques y María Zafra, 2016)
Presentació i col·loqui a càrrec de Raquel Marques.

18 de març, 19:00h
→ Tapólogo (Gabriela y Sally Gutiérrez, 2008)
Presentació i col·loqui a càrrec de Linda Valdés.

19 de març, 18:00 h
→ Visita a Sida studi
A càrrec de Nancy Garín i Linda Valdés del col·lectiu Equipo re, qui han desenvolupat el projecte “Anarxiu sida”.