Les màscares.

Realitat Estesa és un projecte híbrid en progressiva extensió, dividit en actes on una performance en directe A/V [música + visuals] s'alterna amb converses filmades i entrevistes. Explora l'univers de les màscares, enteses com a extensió de la realitat individual, pugui ser interior i profunda o evocada externament: màscares que evoquen l'aquí i ara, o que porten a altres llocs, en altres temps.

La performance en directe és una "cerimònia" audiovisual, evocant els rituals sovint associats amb l'ús de les màscares, utilitza les suggestions i els temes tractats en les converses filmades amb persones que fan servir les màscares amb beneficis terapèutics, psicològics, simbòlics, artístics o més aviat experimentals.

En una època en què la realitat manufacturada-digital sembla poder ser la màxima expansió de les nostres [meta]vides, creant realitats virtuals i augmentades, detallades i cisellades en els seus detalls per simular immersions realistes, en entorns amb els mateixos eixos i límits de funcionament, hi ha, d'altra banda, un enorme i poderós espai d'extensió orgànica, tàctil, metamòrfica, espiritual: On i com poden les màscares guiar la nostra imaginació? Quins acords són capaços de ressonar? Quines identitats profundes són capaces de manifestar i quines d'ocultar?

Episodis:

1. Màscares i interioritat: a l'escenari de la vida, continuem intercanviant escenes i papers (i les corresponents màscares), uns escollits i d'altres imposats: d'una banda, ens protegeixen i de l'altra ens permeten accedir a la nostra interioritat, ens permeten contactar amb els nostres personatges interiors; la màscara potencia la dialèctica entre el que s'amaga i el que es revela, entre el que s'ensenya i el que roman ocult.

2. Màscares per superar els límits de l'humà: la recerca i la comprensió del desconegut, el contacte amb forces indefinides són des de sempre el centre de l'existència i de la insistència de l'ésser humà. El cos es torna llavors una eina de mediació, que es pot decorar amb peces, màscares i signes: són les úniques vies a disposició per al contacte amb els esperits. En aquest procés, el rostre humà és el centre de la transfiguració i el cap ha de ser reforçat, perquè és l'antena orgànica de la comunicació amb éssers extrahumans.

Stefano Casella & Persus Nine

Enllaços d'interès:
https://vimeo.com/showcase/4030829
https://desorg.org/acts/explorations-at-dusk/realitat-estesa/
Instagram: @loonvisuals @persus_nine