SILENCI EN EL DESPERTAR DELS MONS — 3a part: El Llindar

“Jo soc part del sol com els meus ulls són part de mi. Els meus peus saben perfectament que són part de la terra i la meva sang que és part de la mar.”
DH Lawrence, Apocalipsi.

En el viatge, alhora iniciàtic i geogràfic sortíem a la trobada de nosaltres mateixos i el món, trobada que es donava com a misteri en el deixar ser destinat a les coses. Deixar ser destinat a les coses viscut com a obertura a la donació de l'inaudit.

En la visió, despertem els sentits interiors i ens vam disposar a l'escolta, per a deixar advenir imatges noves, arribades espontàniament del flux d'imatges mítiques o imatges extrahumanas, entre el somni i la vigília.

En el llindar, zona intermèdia de indistinción entre el sensible i l'intel·ligible, cos i esperit, somni i vigília arribem a l'estada on ressonen els conjunts rítmics fonamentals o tonalitats emotives que defineixen una situació. Lloc relacional on es nua i desnua la nostra participació en el món.

El llindar és el que està en joc, és el lloc que tracta de ser ocupat per les forces hostils. Ocupació que busca definir el que és real i el que no, el que pot somiar-se i el que no, el que pot anhelar-se i el que és boig o estúpid anhelar.

Simona Malatesta, Lili Marsans, Vicente Barbarroja 

Silenci en el despertar dels mons – 3ra part