En un tsunami d’informació i imatges, la vida s’esvaeix convertida en mercaderia. El cos deixa de tenir valor, es consumeix a la seva imatge i es gira, definitivament, en exhibició. El servei públic corre la mateixa sort i mor a les mans de la societat de l’espectacle. Els tentacles del sistema de consum arriben a tots els racons i fins i tot s’apropien del que pensàvem que era inapropiable. I, de mica en mica, la vida i el cos es van privatitzant fins que, un dia, la humanitat perd la humanitat. I què en queda, doncs? Rastres de llum sobre la superfície terrestre?

Direcció d’Elna Roca