Bisila
Bisila recupera la història de Wewé, una adolescent böbé involucrada en la transformació de la Verge Negra de Bisila, i ens convida a reflexionar sobre l’apropiació cultural i el sincretisme religiós. La peça obre un espai de diàleg sobre la cultura de Bioko i les conseqüències de l’ús indegut de les tradicions alienes.
L’any 1967, al cim de Basilé, s’erigeix l’escultura de la Verge Maria de Bisila, la primera Verge Negra. Wewé és una adolescent böbé que, sense saber-ho, dona rostre a aquesta verge esculpida per l’escultor català Modest Gené. Amb falses promeses, Gené la fa partícip de la salvatge sincretització religiosa de la figura de Bisila. En adonar-se’n, Wewé farà tot el que estigui al seu abast per retornar la figura de Bisila al seu poble i perquè torni a ser Mmë Bisila, la Bisila del Bihëi.
La Fatal recull aquesta llegenda de l’illa de Bioko per reflexionar sobre les conseqüències d’apropiar-se d’allò que no ens pertany. Els seixanta anys que ens separen de Wewé i de Gené no són cap obstacle perquè les nostres històries es puguin emmirallar.
A partir de la peça Bisila, us proposem un espai de diàleg per donar a conèixer la figura de Bisila, clau en la cultura de l’illa de Bioko; per reflexionar sobre les lògiques del sincretisme religiós; i per debatre sobre les dinàmiques d’apropiació cultural en relació amb les pràctiques artístiques i culturals que Occident exerceix sobre cultures i tradicions subalternitzades.
Amb: La Fatal: formada per Amada Bokesa i Arnau Aiguabella, neix l’any 2023 arran del fracàs d’un projecte teatral i escriuen Bisila a quatre mans durant el mateix any. El 2024, La Fatal és escollida Futur Escènic Imminent al Festival Z amb Bisila i fa una residència al Konvent. El 2025, és seleccionada com a companyia resident al Lluïsos Teatre (en col·laboració amb La Perla 29 i Pirates Teatre).
Espai de diàleg amb: Remei Sipi és escriptora, editora, investigadora i activista equatoguineana experta en gènere i desenvolupament, reconeguda per la seva militància en el moviment associatiu de dones africanes i afrodescendents. Ha investigat i publicat nombrosos articles i llibres com: Immigració i gènere: el cas de Guinea Equatorial (2014); Les dones migrades: apunts, històries, reflexions, aportacions (2001); Ens ho contaren els avis: contes bubis (Ediciones Wanáfrica, 2023); Veus femenines de Guinea Equatorial: Una antologia (Editorial MEY, 2019); Baisos: Elles i els seus relats. (Editorial MEY, 2015) i Mujeres Africanas más allá del Tópico de la Jovialidad ( Editorial Wanafrica, 2018).
Col·labora: Centre Cívic Zona Nord i Oficina d’Afers Religiosos