Ha pensat mai què passa quan un cos cau a terra des de l’alçada de 170 metres?” – Pregunta el cap administratiu. Fa dos anys que no plou, sembla que s’acosta un cataclisme i, mentrestant, persones normals amb feines normals pugen al terrat de les oficines a fumar…

Diuen que són moltes les veritats ocultes que es poden arribar a dir tot esperant l’arribada de la pluja… En una trista coincidència meteorològica del moment que estem vivint a Catalunya

No us perdeu les converses d’uns personatges angoixats, reprimits, divertits… que es confessen pors, odis i alliberen els seus pensaments amb la mateixa lleugeresa amb què es desprenen del fum d’una cigarreta…

Direcció de Raquel Díaz i Guillem Mariné


Més informació al web de @lluisosteatre