Divendres, 27 de novembre de 2026

19.00 h al BAR del CAT

Entrada lliure

Amb O Corrinche 

L’estudi de l’instrument durant anys permet conèixer la història de l’acordió diatònic, conegut com a curdión rutiniera en aragonès, des de les primeres referències l’any 1866, a més de retre un reconeixement a persones clau, com ara Manuel Baquero i Ireneo Echevarría, que ja al segle XIX van aconseguir difondre, amb gran èxit, l’acordió diatònic per tot el territori, des del Pirineu fins a les serranies d’Albarranin i Javalambre, des del Moncayo fins al Matarranya. I finalment, és una manera d’agrair a tots els instrumentistes que van facilitar el seu coneixement fins a l’actualitat.

D’altra banda, es destaca la selecció de peces popular i tradicionals recopilades a Aragó. Tot i que no hi ha un repertori específic per acordió diatònic a Aragó, es considera que sí que poden ser d’utilitat per ampliar el repertori. Les partitures són funcionals i assequibles per a diferents nivells, les quals estan transcrites en llenguatge musical estàndard i pel sistema de tablatura. Pel que fa al repertori comprèn més d’un centenar de peces de tota mena com els balls de parella, les danses col·lectives, cançons... A més, les partitures es contextualitzen amb una ressenya informativa sobre cada peça (l’origen, l’ús social que tenia o encara té...).