La possibilitat de fer befa de tot, la voluntat explícita de prendre’s la vida amb humor, o com avui, de prendre’s la nostra història amb humor, va molt més enllà de forçar qualsevol situació cap a l’acudit: esdevé una visió universal. Sobretot ara, que passat el primer quart d’aquest segle, l’humor pot esdevenir, una vegada més, una de les claus fonamentals per resistir els embats polítics, socials, culturals i morals que li toca viure a la nostra civilització. Una clau que servirà per fer-nos ben conscients de la realitat que ens envolta.

La història del propi país ha estat un rerefons recurrent per a construir comèdies teatrals en moltes nacions. És sa i és senyal de maduresa del país en qüestió. Ho ha estat menys en el cas de Catalunya. Per què? Perquè som nació sense estat? Per què som més austers que cap altra? Més transcendents? Puristes? Convencionals? Carallotades.

Som com som, igual que tothom. I avui farem conya al voltant del setge de Barcelona del 1714. “El setge” parla d’aquells fets amb molts detalls que segur que se us havien escapat, coses que no sabíeu d’aquells penosos dies, perquè, benvolguts, no es pot saber tot en aquesta vida…