El món són les restes d’un naufragi, no hi ha res més universal que els límits i els mons petits són els més grans. El capitalisme és un monstre que sempre creix en els deserts. I la gratitud en comú hauria de ser una forma d’entendre i viure la vida. L’inigualable Gilbert K. Chesterton, rei republicà de la paradoxa que faria creure en els miracles fins al més ateu de tots, narra en aquesta autobiografia del pensament la seva conversió quotidiana a la fe cristiana, com una forma arrelada de ser i estar que encaixa, com anell al dit, amb totes les ambigüitats, esperances i problemes de la condició humana.