Faroner al Cap de Creus, campaner a Taüll | TRÀD 39
Un concert que posa al centre la vessant més lliure, més curiosa i més entremaliada del Jordi Fabregas, amb la voluntat d'atiar el foc en un bonic homenatge.
Divendres 23 de gener de 2026
20.30 h I CAT Tradicionàrius
Preu: 16 € I Amics del CAT: gratuït
Comprar entrades
I amb aquestes dues descripcions de feina, o dos títols que podrien ser nobiliaris —però de la noblesa que ens importa a nosaltres, la del territori i dels oficis— podríem definir, per una banda, l’àmbit geogràfic del nostre Pirineu i també alguna de les moltes facetes del Jordi. El Fàbregas.
Ja han passat 5 anys des que ens va deixar i ens agradaria celebrar-ne el llegat i la figura. Amb l’evident i necessària nostàlgia, però també amb l’alegria d’haver-lo pogut viure i aprendre d’ell.
La seva mirada cap a les músiques tradicionals ha estat més la d’atiar el foc que la de venerar les cendres (parafrasejant Gustav Mahler). I aquest foc, en el cas del Jordi, no era pas només brasa: també era espurna, provocació i un punt de gamberrisme creatiu. Perquè si una cosa el feia únic era la capacitat d’agafar la tradició per les banyes i portar-la fins a llocs inesperats, sense por d’experimentar, de fer-la ballar o de fer-la trontollar.
Aquest vessant més lliure, més curiosa i més entremaliada del Jordi és la que volem posar al centre d’aquest homenatge. Al costat d’un respecte profund per la tradició i les músiques funcionals (d’acompanyament de ballets i entremesos festius), hi bategava també un esperit explorador que no es conformava mai amb la primera lectura, que remenava, preguntava i s’atrevia a provar allò que ningú havia gosat fer.
El concert que plantegem en homenatge al Jordi parteix d’una revisió del repertori que tenia a veure amb el Pirineu —dels grups del Jordi, Coses, la Murga, Primera Nota i El Pont d’Arcalís—, però ho fa amb aquesta mirada fresadora i juganera que ell mateix va saber sembrar. Volem revisitar aquelles peces no només com a memòria, sinó com a matèria viva: com ell les hauria volgut, obertes, lliures i amb el punt d’audàcia que el feia inconfusible.
Andreu Peral: veu i guitarra
Josep Cordobés: bateria
Carla González: contrabaix
Chiara Giani: guitarra i mandolines
Liv Hallum: acordió diatònic
Manu Sabaté: direcció musical, gralla, tenora i clarinet baix
Il·lustració: Maria Montserrat Riu Martí - 1993