Ramon Bassal (violoncel)
Maria Canyigueral (piano)

Les cinc sonates per a violoncel i piano de Beethoven abasten els tres períodes creatius del compositor (sovint anomenats de formació, de maduresa i etapa final), representant tota la seva evolució vital i musical.

Beethoven va escriure les seves dues sonates Op.5 per a violoncel i piano durant la seva estada a Berlin el 1796. El febrer d’aquell any havia viatjat de Viena a Praga per una gira amb l’intenció de tornar el cap d’unes setmanes a Viena, però al rebre reconeixement artístic i sentir-s’hi a gust va decidir fer extensiu el seu viatge cap a Dresden, Leipzig i Berlin.

A Berlin va conèixer el rei de Prússia Friedrich Wilhelm II, que era un gran apassionat de la música i violoncelista amateur. Beethoven va dedicar-l’hi l’Opus 5 i juntament amb un violoncel·lista de la seva cort, un dels dos germans Duport, les va interpretar davant seu.

Aquestes dues sonates marquen un punt decisiu en l’escriptura per a violoncel, trenca amb la tradició establerta fins llavors de tractar el cello com a baix continu. Beethoven l’hi atribueix un protagonisme independent del discurs del piano.