Després de quinze anys de dictadura, el país comença una fràgil transició cap a la democràcia. Però per a Paulina, el passat no ha quedat enrere. Malgrat el silenci oficial i la promesa de reconciliació, ella encara carrega el pes del que va viure —i del que mai s’ha dit en veu alta.
En aquest nou present que demana oblidar, Paulina s’atreveix a recordar. A posar paraules on només hi havia ombres. El seu relat, marcat pel dolor i la determinació, qüestiona les regles d’aquesta pau pactada i ens obliga a mirar de cara allò que incomoda.
Una història sobre la persistència de la memòria, la fragilitat de la justícia i la força d’una dona que ja no vol callar.