Sinopsi

L’Agus comença a recuperar la mobilitat, després de rebre un fort cop al cap. El primer que fa és demanar una càmera i a poc a poc, l’art es transforma en el seu antídot. A través de la fotografia aprèn a mostrar el seu jo més desconegut i a gestionar el trauma que li ha suposat quedar-se en cadira de rodes. Una forma d’autocura que ens porta a plantejar-nos com les imatges poden ser un reflex d’un mateix i ens ajuden a connectar amb la nostra memòria i identitat.

En la propera tertúlia del mes de maig, visionarem el documental i podrem xerrar amb la seva directora.