Marisa Martins i Rafael Bonavita

Passions del “Seicento”

Veu i tiorba conflueixen per expressar amb intensitat els afectes, amors i desamors del barroc italià.

A finals del segle XVI, els músics italians es proposen trencar els cànons estètics imperants fins aleshores. En el si de la Camerata fiorentina, intel·lectuals i artistes aposten per una nova manera d’entendre la música, abandonant la complexa polifonia antiga per donar pas a una sola veu clara i expressiva, capaç de transmetre les passions més profundes de l’ànima humana.

En aquesta anomenada “nova música” o “pràctica moderna”, la tiorba esdevé un instrument fonamental per a l’acompanyament vocal. La pràctica del recitar cantant —com la de Giulio Caccini, que s’acompanyava a si mateix— i la força expressiva dels textos musicats per Claudio Monteverdi i els seus contemporanis van marcar un estil que encara avui manté plena vigència.

El programa proposa un recorregut intens i ple d’emocions, on veu i tiorba dialoguen per donar forma a una rica i humana gamma d’afectes nascuts de l’amor i el desamor en el barroc italià.

Programa

⏵ Durada: 70 minuts

Claudio Monteverdi (1567–1643)
⏵ Si dolce è il tormento
⏵ Quel sguardo sdegnosetto

Girolamo Frescobaldi (1583–1643)
⏵ Se l’aura spira
⏵ O mio cor
⏵ Così mi disprezzate
⏵ Dunque dovrò
⏵ A miei pianti

Bellerofonte Castaldi (1580–1649)
⏵ Lusinghevole passeggio

Giovanni Felice Sances (c. 1600–1679)
⏵ Usurpator tiranno

Tarquinio Merula (1595–1665)
⏵ Folle è ben che si crede
⏵ Or ch’è tempo di dormire

Robert de Visée (c. 1650–1725)
⏵ Chaconne

Giulio Caccini (1551–1618)
⏵ Amor ch’attendi
⏵ Amarilli
⏵ Non ha’l ciel cotanti lumi

Benedetto Ferrari (1603–1681)
⏵ Amanti, io vi so dire