No Soy Exótico és una obra escènica híbrida de dansa, teatre i cabaret contemporani que celebra la diversitat del cos llatinoamericà, desafiant els estereotips i prejudicis que històricament han estat projectats sobre ell.

La peça s'adapta a l'espai on es presenta —pot prendre forma de carnaval performatiu, obra de fòrum o intervenció de carrer— mantenint sempre el seu potència crítica i festiva. A cada escena, els personatges exposen experiències pròpies i col·lectives, jugant amb ironia i sarcasme a encarnar aquests supòsits “latins de foc”, desmuntant les etiquetes reduccionistes que associen la nostra identitat únicament amb la passió desbordada o la criminalitat.

L'obra qüestiona les mirades exotitzants i les narratives imposades per estructures hegemòniques, posant en escena cossos que es re apropien de la seva imatge, el seu desig i la seva història. A través de l'humor, la provocació i el moviment físic, la peça transforma l’estigma en celebració.