Selecció de les Sonates per a violí i piano de W. A. Mozart

Districte
Sarrià-Sant Gervasi

Selecció de les Sonates per a violí i piano de W. A. Mozart

Segon concert del II Cicle de Música de Cambra 2022 del Teatre de Sarrià, amb Maria Florea al violí i Maria Canyigueral al piano.

Maria Florea, violí
Maria Canyigueral, piano

W. Amadeus Mozart va compondre un extens recull de sonates per a violí i piano, trenta-sis sonates, setze de les quals es consideren encara obres de joventut, escrites en els primers deu anys de vida del compositor.

En aquest concert es presentaran tres obres ja enteses com obres de maduresa, malgrat ser escrites, tant la sonata en Sol Major Kv 301 com la Kv 304 en mi menor, quan el compositor tenia tan sols vint-i-dos anys; Mozart tenia vint-i-vuit anys quan va escriure la darrera sonata que escoltarem en aquest concert, la Kv 454 en Sib Major.

En un dels seus viatges fora de Salzburg, amb el desig de trobar una posició de treball que el satisfés més que la que tenia a la cort de la seva ciutat natal, va fer parada a Munich, a on va descobrir sonates per a violí i piano de J. Schuster. Mozart va quedar influenciat pel protagonisme compartit dels dos instruments.

Ja havent marxat de Munich, durant la seva estada a Manheim, Mozart comença a escriure un recull de sonates agafant de model les de Schuster. La Sonata Kv 301 en Sol Major serà la primera d’aquesta col·lecció, a on el violí gaudeix d’un rol més important que les sonates més primerenques, compartint entre els dos instruments el discurs de forma equitativa.

La Kv 304 és la seva única sonata per a violí i piano escrita en tonalitat menor, coïncidint en l’any de la mort de la seva mare, el caràcter de l’obra està tenyit d’aquest esdeveniment trist.

L’abril del 1784 la violinista italiana Regina Strinasacchi tocaria a Viena en presència de l’Emperador Joseph II. Quan Mozart va ser coneixedor de la notícia dies abans de l’esdeveniment, es va afanyar a escriure la sonata Kv 454 en Sib Major per tal de que Strinasacchi la pogués estrenar, amb ell mateix tocant la part de piano. Malgrat compondre-la en pocs dies, sense inclús tenir temps de transcriure la part de piano per l’estrena, està considerada una de les sonates més importants de tota la producció per a violí i piano de Mozart, havent assolit un exquisit nivell de maduresa compositiva, com ho demostra l’Adagio introductori i que afegeix grandiositat a l’Allegro que el segueix.

Mozart, malgrat la seva vida breu de trenta-cinc anys, va ser un compositor immensament prolífic que va deixar d’herència una extensa producció versàtil d’obres: òperes, sonates per a piano sol, sonates per a violí i piano, quartets de corda, quintets, trios de corda, concerts per a piano, concerts per a violí, altres concerts per un o més instruments solistes, trios amb piano, quartets amb piano, simfonies, divertiments, serenates, misses, oratoris, cantates…