Una família queda atrapada en un bar a causa de les fortes pluges que assolen el municipi. L’exterior es torna intransitable, però aviat descobriran que el veritable tancament no és fora.

Les notícies que arriben sobre el desastre són tan crues que semblen ficció, tot i ser l’única veritat. Dins del bar, en canvi, la imaginació s’escola per cada esquerda fins a esborrar els límits d’allò que és real.

El bar, antic i decadent, sembla resistir-se al pas del temps. Entre llums que pampalluguen, música que emergeix sense explicació i figures que es confonen amb records, l’espai comença a deformar-se. Les converses es tensen, les màscares cauen i les ferides familiars comencen a supurar. Què és pitjor: podrir-te aquí dins encara que el lloc s’esfondri o intentar escapar encara que la pluja se t’endugui?

TULPA: Les campanes sonen tres cops és un drama existencial amb tocs de comèdia negra i poètica de l’ absurd. Un viatge visual, musical i sensorial que travessa el patiment, la culpa, el desig, i que qüestiona què significa realment habitar el present.