Arranquem l'any amb aquesta exposició particular i única. T'esperem a la inauguració el dimecres dia 10 de gener a les 19h al c/Sant Pere Més Alt 46. Entrada lliure!

Presentar aquesta mostra amb la reverència que se sol dedicar als artistes, en particular als difunts, suposaria trair l'esperit de David Vallès (1946-2023). No és exagerat afirmar que la seva pràctica sencera va consistir a rebutjar, no només aquesta, sinó totes les convencions del així anomenat món de l'art, i que si en algun moment va tenir “projecte”, aquest va ser el del riure: riure's de la vida, dels pintors oficials, de les institucions, de la tècnica, de l'acadèmia, així com de l'excessiva sacralització del terme “art”.

David Vallès (1946-2023) va ser un artista de la mateixa manera que els nens són artistes. Va ser, fins al final, un nen-artista, una persona que dibuixava o pintava “perquè sí”, perquè el divertia, i probablement li hauria resultat trist qualsevol motivació per pintar que no fos passar-ho bé.

Pel que fa a la seva opinió de l'art, cal remetre's a una de les frases preferides: “tot pot ser art”. “Fins i tot una escopinada, fins i tot una bossa d'escombraries?”, contraatacaven els seus interlocutors. “Fins i tot”, deia, i immediatament somreia, probablement fascinat per la idea d'una escopinada artística.