L’obra narra la història d’un procés de pèrdua i recuperació d’identitat. La Natàlia, òrfena de mare i que treballava en una pastisseria, va conèixer en Quimet en un ball de la Festa Major de Gràcia a La Plaça del Diamant, i s’hi va casar. La relació significa la pèrdua d’identitat de la Natàlia: el seu marit passa a anomenar-la com a “Colometa” perquè en el pis on vivien hi van instal·lar un colomar.

En Quimet se’n va al front a lluitar durant la Guerra Civil i mor, deixant a la Colometa i els seus dos fills, l’Antoni i la Rita, en una situació molt precària, fins al punt que la mare decideix anar a comprar salfumant per acabar amb la seva vida i la dels seus fills, i així deixar de patir. A l’adrogueria on va a comprar salfumant, la Colometa coneix l’Antoni, que li ofereix treballar amb ell i li permet recuperar la seva identitat. Va passar de ser la Colometa a ser la “Senyora Natàlia”.

L’obra utilitza un llenguatge una mica col·loquial, però sempre manté un to poètic. La Plaça del Diamant és considerada una de les novel·les més representatives de la Postguerra i se n’han realitzat nombroses edicions, com també ha estat traduïda en més de quaranta idiomes.