Ballar sardanes: una activitat més reivindicativa del que et penses

Publicat el
29.03.2023

Ballar sardanes: una activitat més reivindicativa del que et penses

O l’adores o l’avorreixes. Però si ets d’aquest últim grup, potser és perquè no saps que la sardana en realitat té un passat més aviat rebel. Alguns grups de pop-rock català la recuperen i la fusionen amb la seva música i les cobles juguen al mateix joc atrevint-se amb les cançons més populars del moment. La sardana es treu el tel de dansa carrinclona i es reivindica com un moment d’aplec popular vigent i contemporani. T’animes a ballar-la?

Tot i ser una de les danses més tradicionals i populars de la cultura catalana, la sardana és també una de les més mal enteses. Sovint se la redueix a un concepte antiquat i carrincló quan en realitat el seu origen està molt més relacionat amb la cerca d’un espai de llibertat, expressió i rebel·lia.

La història situa el naixement de la sardana llarga cap a mitjans del segle XIX a la zona de l’Empordà. Des dels seus inicis, aquest nou ball es va convertir en un espai ideal per aplegar la joventut a les places, i amb els anys es va anar vinculant als ambients més liberals, de caire republicà i federalista. Durant els anys de la dictadura, la sardana va sobreviure integrant-se en aquells petits espais de “regionalisme” que encara estaven permesos perquè no semblaven una amenaça per al règim. La resistència velada que simbolitzava aquesta dansa, però, va fer que la seva popularitat creixés i es popularitzés encara més durant els anys del franquisme.

La dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan”, com la va descriure el poeta Joan Maragall, viu avui noves aventures amb les fusions d’anada i tornada que se’n fa des de la música contemporània. Roger Mas i la Cobla Sant Jordi interpretant La Santa Espina, el Festival Amb So de Cobla, de Palamós, que lliga el so més tradicional amb música electrònica, funky o soul, o fins i tot el trap més jove català, com el dels Tyets, que afegeixen la sardana com a teló de fons del seu tema “coti per coti”, per donar alguns exemples.

A Barcelona, les entitats sardanistes segueixen amb una salut de ferro, organitzant aplecs i ballades.

Ballada de rams

El grup saranista d’Horta organitza el proper dia 2 d’abril, per la festivitat del Diumenge de Rams, una ballada que comptarà amb l’acompanyament de la cobla ciutat de Terrassa. T’hi pots sumar a partir de les 11:30h a la Plaça d’Eivissa.  

Ballada de primavera

Dues setmanes després, el diumenge 16 d’abril, el Foment Sardanista Andreuenc organitza una ballada a la Plaça de Can Fabra, també a partir de les 11:30h, a càrrec de la cobla Jovenívola de Sabadell.

Totes les ballades són obertes als públics de totes les edats, que s’hi pot sumar en qualsevol moment. Perquè podem teoritzar molt sobre la sardana, però la millor manera d’acostar-s’hi i viure-la és a peu de carrer, a les places, construint, seguint el poema de Maragall, “la mòbil magnífica anella que amb pausa i amb mida va lenta oscil.lant.