Cultiva el teu propi hort i planta la llavor del canvi
Al balcó, al terrat o en un terreny comunitari. Les persones que cultiven els seus propis trocets de terra a la ciutat saben que l’horticultura és molt més que una manera d’aconseguir aliments frescos i de qualitat. És una forma de recuperar la natura a la ciutat, és una excusa per socialitzar, és una font de nous coneixements i un recurs educatiu per a tota la família, i un punt de partida per a teixir xarxes socials i comunitàries amb la resta de persones que comparteixen aquesta afició, tot participant en la transformació activa de la ciutat cap a un model més sostenible. I tot això, mentre regues les teves plantetes. Increïble, oi?
A Barcelona hi ha actualment més de mig miler d’horts urbans, segons dades de l’Area d’Ecologia Urbana de Ajuntament, però és impossible comptabilitzar l’enorme quantitat d’hortets que proliferen en balcons i terrats particulars, sobretot arrel de la pandèmia, quan moltes persones van aprofitar el confinament per aprendre a cultivar els seus propis vegetals sense sortir de casa.
La falera per desenvolupar petits terrenys agrícoles en entorns urbans ha arrelat a Barcelona amb una ràpida proliferació d’espais comunitaris gestionats pel veïnat i les entitats socials. En alguns casos, són terrenys privats en desús que han estat ocupats per les persones que estaven fartes de veure-hi petits abocadors de brossa i focus d’insalubritat, i altres – la majoria – són espais públics en desús que el consistori ha cedit per convertir-los en aquests equipaments hortícoles autogestionats com a eina per apropar l’agroecologia a la ciutadania i mitigar els efectes de l'emergència climàtica. L’estratègia municipal actual també vol impulsar els espais hortícoles als equipaments públics com els casals o els centres cívics, tot fent-se càrrec d’algunes despeses de subministraments i oferint suport econòmic i assessorament.
Però ja sigui de forma individual a casa seva o col·lectiva als horts comunitaris, la gent que cultiva el seu trocet de terra no ho fa només per collir vegetals. La cura quotidiana d’un hort és una pràctica terapèutica amb beneficis per a la nostra salut física i emocional, i també millora els teixits comunitaris de la ciutat i afavoreix un esperit crític i participatiu. A nivell individual, millora la nostra capacitat de concentració, redueix l’ansietat i l’estrès i ens ajuda a realitzar un exercici físic moderat. Per a la ciutat, la gestió ecològica dels horts millora la biodiversitat, ajuda a combatre els efectes de la crisi climàtica i sobretot educa i impulsa un model urbà més sostenible , amb un paper protagonista i participatiu del veïnat organitzat.
Si vols iniciar-te en aquesta afició tan saludable a tots els nivells, apunta’t dues activitats que es duen a terme en els propers dies:
Tallers d'agroecologia pràctica i regenerativa
El col·lectiu Remenat, amb el suport de l’Ateneu Popular 9 Barris, organitza un curs vivencial i també tallers puntuals per a pageses de ciutat, remeieres o neorurals. Les sessions són pràctiques i ajuden a entendre els principis de l’agroecologia per produir verdures, utilitzar plantes remeieres i aromàtiques, o fins i tot per aprendre a gestionar un hort comunitari.
Grup de l’hort del Casal Mas Guinardó
Una de les formes més senzilles per aproximar-se a aquesta nova afició és participar en una de les sessions obertes d’un hort urbà que ja estigui en funcionament. Cada dimarts i dijous al matí, el grup que gestiona l’hort del Casal Mas Guinardó, a Horta, fa sessions obertes a tots els públics perquè qualsevol persona interessada pugui descobrir les tècniques bàsiques de l’agricultura ecològica.
A Quèdequè sabem que hi ha activitats que són molt més transformadores del que sembla, i que plantant una petita llavor pots aconseguir canvis que van molt més enllà del que t’esperaves, per a la teva pròpia vida i per a la de totes!
