En uns temps on hom és capaç d’esbombar als quatre vents l’aspecte del seu menú migdia, les vistes del seu viatge en Rodalies o el resultat de la seva darrera tallada de cabells, sembla gairebé impensable que algú pugui amagar a un calaix una col·lecció de dibuixos, fotografies i relats que haurien d’admirar-se públicament a un museu de debò. Però és que, en algun moment del passat, no era del tot infreqüent que la gent fes les coses pel simple plaer de fer-les, sobretot si tenien un punt de creativitat, i sense pensar massa en com vanar-se després d’elles.

Aquesta setmana coincideixen a la ciutat dues exposicions que treuen a la llum pública els petits tresors privats que diferents artistes, professionals i persones anònimes guardaven a un racó de la seva intimitat i que ara, per fi, podem admirar amb tota l’atenció es mereixen. A més, ambdues mostres se celebren a dos espais ben particulars de la ciutat, que ja justifiquen la visita només per la seva decoració i arquitectura: la sala gremial del Gremi de Revenedors de la Ciutat, a la plaça del Pi, i els salons del Museu Nacional d’Art a Catalunya, a Montjuïc.

La Barcelona republicana, il·lustrada

Joaquim Renart és un dels dibuixants, pintors i decoradors més destacats de la primera meitat del segle XX a Catalunya, encara que també és un dels més desconeguts pel gran públic. Al marge de la seva obra publicada, Joaquim Renart va escriure amb rigor monacal un llarg diari que abasta més de quaranta anys plens d’història, des del 1918 al 1961. Un diari que no es conforma a explicar el que va passar a la ciutat durant un període transcendental, sinó que a més incorpora dibuixos i il·lustracions que Renart anava repartint per les diferents entrades i que, per si mateixos, ja són petites obres d’art.

El diari il·lustrat de Joaquim Renart es troba custodiat a la Biblioteca Nacional de Catalunya, però fins divendres dia 15 a les dues del migdia tindrem l’oportunitat de recórrer les seves pàgines a una exposició que ha estat comissariada per Josep Bracons. La mostra se centra en les entrades del període comprès entre 1931 i 1939, els anys de la Segona República i la Guerra Civil, i inclou una gran quantitat de dibuixos que reflecteixen les vivències de Renart durant tots aquells anys. A més, aquests petits tresors de la il·lustració es poden admirar a un d’aquells racons històrics de Barcelona que no apareixen a les guies: la sala gran del Gremi de Renevedors (pl. del Pi, núm. 3, 1r), on destaquen els seus bancs i bigues de fusta. L’entrada només costa cinc euros i l’expo s’acaba divendres... afanyeu-vos.

El Poble Sec de les seves veïnes, al MNAC

Des de fa uns anys, el Museu Nacional d’Art de Catalunya està fent un veritable esforç per deixar de ser una espècie de mausoleu artístic i convertir-se en un equipament cultural obert a totes les persones que viuen a la ciutat. Dins d’aquest esforç, hi destaca el programa «L’Obrador», que organitzen des del departament d’Acció Comunitària del museu i la plataforma Transductores. Ara hi han sumat a més l’entitat «Fem Història» per donar vida a l’exposició «Anada i Tornada», que presenta les històries i les fotografies dels arxius de Francisca Català Mercè, Montserrat Fariña, Graciela Fisas, Manuela Carrera Fauquet, Genoveva Loredo Sánchez i Elena Jaumandreu, qui va ser una de les primeres muntadores de cinema de l’Estat Espanyol. Un grup de dones que ara tenen entre 69 i 89 anys, i que al llarg de les seves vides han establert una connexió especial amb el barri del Poble-sec.

La mostra acull també dues propostes de nova fornada: els retrats de la il·lustradora Alicia Pascual i un vídeo documental on algunes integrants del projecte dialoguen amb la col·lecció del MNAC. L’exposició s’inaugura el dijous 14 de juliol a les 18.30 al MNAC i ha estat comissariada per la periodista Sara Beltrame i l’arquitecta Daniela Longobardi. En aquest cas, us podeu prendre la visita amb una mica més de calma, ja que es podrà veure al MNAC fins al dia 9 d’octubre. Podeu triar entre estiu i tardor, però no podeu deixar de visitar-la.