Fa uns dies que es respira a la ciutat un cert aire de nostàlgia olímpica. El dilluns 25 de juliol farà trenta anys que un arquer, Antonio Rebollo, fa disparar una fletxa incendiària en direcció a l’avinguda de l’Estadi que, oh casualitat, va provocar la deflagració del núvol de gas que s’havia format sobre el peveter del gol nord del coliseu atlètic. Aquella afortunada explosió va donar el tret de sortida als jocs de la XXV olimpíada, els de Barcelona; l’esdeveniment massiu més determinant per la vida de la ciutat en la seva història recent.

Poques vegades com aquella Barcelona ha estat més unida per una causa comuna. Tothom era conscient que, per primera vegada en dècades, el món tenia els ulls sobre la ciutat i que havia arribat el moment de fer un esforç col·lectiu per posar-la més guapa que mai. Tothom sabia que allò dels jocs marcaria un abans i un després, tant els que anticipaven que Barcelona es convertiria en un pol d’atracció a escala planetària com els que intuïen que no tots els canvis que vindrien serien fàcils d’entomar per la ciutadania comtal. Per uns motius o uns altres, Barcelona va viure unes setmanes de frenesí mai vistes fins aleshores, que s’acabarien traduint, per posar un exemple, en el rècord de medalles de la delegació espanyola —encara inigualat— o en una invasió final de l’escenari de l’estadi per part d’uns atletes que no feien gaire cas dels precs desesperats de l’enyorat Constantino Romero; sí, amb aquell «¡atletas bajen del escenario!» 

Però si hi ha un símbol que transmet l’esforç conjunt que tota la ciutat va fer durant aquells jocs, una imatge d’aquella voluntat d’anar «tots a una» pròpia d’altres temps, aquesta no seria una altra que el rostre de les 35.000 persones que es van prestar voluntàries per col·laborar en l’organització dels jocs, sense les quals tot allò hauria estat impossible. Unes controlaven accessos, altres acompanyaven els atletes, n’hi havia que feien de xofers, moltíssimes feien de guies i totes donaven un cop de mà en allò que calgués. Aquelles 35.000 persones es van convertir en la cara visible d’una ciutat que no es conformava que tot sortís bé, sinó que aspirava a ser, simplement, la millor. 

Tot aquell esperit d’esforç col·lectiu, que seria també el tret de sortida d’un gran moviment a favor del voluntariat a la ciutat, es mereix un record en majúscules i un gran homenatge aprofitant que és el trentè aniversari dels jocs. I això és precisament el que tindrem aquest dijous a la plaça de Sant Jaume, a partir de les 21:30 hores, on tindrà lloc una gran festa per commemorar l’efemèride i homenatjar les persones que hi van participar.

La festa començarà amb la projecció d’un mapping sobre la façana de l’Ajuntament, seguida d’una selecció d’actuacions musicals en un escenari ubicat davant de la porta del consistori. Entre els concerts, destacarà amb llum pròpia l’actuació de Los Manolos, els mateixos responsables de provocar tot allò del «baixin de l’escenari». S’esperen, a més, convidats especials, accions sorpresa i, tot podria ser, la invasió final del tablao olímpic per part del públic present a la plaça, on s’espera una àmplia representació d’exvoluntaris.

Si no podeu assistir-hi el dia 21, les projeccions del mapping es repetiran durant els dies 22, 23 i 24 de juliol. Concretament, es faran tres passis diaris per poder gaudir de l’espectacle, a les 22:15h, 22:30 i 22:45h, tot a la mateixa plaça Sant Jaume. Això sí, el Amigos para siempre means you’ll always be my friend rumbero només es podrà viure en directe el dijous dia 21.

En el cas probable que tanta nostàlgia us deixi un petit buit al cor, la ciutat no tanca aquí el seu homenatge al voluntariat de l’any 1992. Si sentiu el desig de redescobrir què va suposar tot allò de les olimpíades, podreu participar fins al 15 de gener a un taller familiar que organitzen al Museu Olímpic, un espai preciós ubicat a un racó verd i fresquet de la muntanya de Montjuïc. Allà podreu participar en una activitat que destaca la col·laboració de totes les persones voluntàries en els Jocs Olímpics, i que us descobrirà com va canviar tota la ciutat. Entre altres coses, ara ja no deixen pujar els atletes a ballar dalt de l’escenari.