La cultura va de festa (abans de la festa)
Hi ha festes que s’organitzen. I n’hi ha d’altres que passen perquè hi ha un barri que les lidera. “La cultura va de festa” és el resultat de mesos de feina invisible, d’entitats que es coordinen, de veïnes que assagen i de projectes que creixen entre bambolines comunitàries.

El 9 de maig, aquesta xarxa es fa visible a Nou Barris. Però abans que els escenaris s’omplin, i els carrers s’omplin de paradetes d’entitats, hi ha una feina que no es veu —però que s’hi cou—, i que hem volgut conèixer a través de la veu de la Rosa Morales, voluntària del Bidó de Nou Barris, entitat gestora de l’Ateneu Popular 9Barris. Ja en fa 43 anys, i ens ho explica així:
-> VÍDEO (1)
Coordinació, tensions, decisions compartides… què implica fer possible una jornada com “La cultura va de festa”? “La festa comença tot just acabat Carnaval.” Però no al carrer. Comença en reunions setmanals, en trucades, en paperassa. “És un moment de retrobament: xerrar, riure, compartir… però també prendre decisions.”
És aquí on es construeix el que després es veurà. On persones activistes i voluntàries, com la Rosa, agafen les regnes i sostenen el procés. “Cal demanar permisos, coordinar infraestructures, avisar entitats, tancar la programació, preparar horaris i comandes, o contactar artistes.”
Una feina constant, que demana múscul i capacitat per coordinar projectes, entitats i equipaments d’arreu del districte. “Des del grup motor —explica— fem una fitxa d’inscripció per conèixer les necessitats de cada col·lectiu i poder distribuir-los per l’espai.”
Parlar de “La cultura va de festa” és, també, parlar d’una jornada amb dues cares ben diferenciades. “El matí és un espai de trobada: per teixir aliances, per compartir projectes, per sortir al carrer i donar-se a conèixer.” Per a moltes entitats, ser-hi no és només participar. És existir. És fer xarxa. És construir reconeixement en un espai tan emblemàtic del districte com el parc de la Guineueta.
i també, per començar a ser vincle i contribuir, mica en mica, en la integració de les famílies nouvingudes al territori.
A la tarda, tot canvia sense perdre identitat. El mateix espai es transforma: escenaris, concerts, teatre, circ… El que s’ha estat cuinant durant mesos passa a ser compartit.
Malgrat les dificultats i els obstacles de caràcter administratiu, polític, pressupostari i burocràtic.
Però la cultura que es construeix des del territori es fa forta i pren el carrer. “És el moment de gaudir amb espectacles creats, en gran part, des dels nostres barris”. Diferents escenaris amb propostes per a totes les edats, i on els joves hi tenen un paper molt important. “Els joves hi són. Han estat des del principi. Formen part de la presa de decisions”. I de la seva programació.
I és precisament aquí, en aquest pas del procés a l’escenari, on la festa agafa una altra forma. Perquè allò que durant mesos s’ha pensat, organitzat i construït col·lectivament, comença a prendre cos. A fer-se visible. A sonar.
El 9 de maig, Nou Barris sortirà al carrer. T’ho perdràs?