1. Per començar, què és Ràdio Farró i com va néixer el projecte? Quin és el seu origen veïnal?
Ràdio Farró és una emissora comunitària, oberta a tothom qui en vulgui formar part i que funciona gràcies a les persones que hi participen. S’hi fan programes de tota mena —d’humor, literaris, de divulgació científica, entrevistes, magazins…— i també s’ofereix l’estudi a escoles i entitats del barri perquè puguin tastar el món de la ràdio.

L’objectiu és donar a conèixer el mitjà radiofònic i oferir un espai obert on tothom pugui fer ràdio i explorar nous formats culturals. En resum, fer ràdio, fer cultura i fer barri.

El projecte sorgeix d’una iniciativa veïnal que va proposar incorporar una emissora comunitària al Centre Cívic Vil·la Urània. Amb l’obertura de l’equipament, l’any 2018, la ràdio comença a caminar.

Inicialment, s’hi ofereixen cursos d’iniciació a la ràdio que apleguen persones interessades. Paral·lelament, es fa una convocatòria oberta al barri i es constitueix un grup de treball que defineix què ha de ser l’emissora i com ha de funcionar. D’aquest treball col·lectiu neix Ràdio Farró.

2. Per què neix una ràdio comunitària al Farró i què significa gestionar-la col·lectivament? 
La ràdio comunitària neix al Farró perquè hi havia una demanda i una voluntat veïnal de participar en un projecte d’aquestes característiques. L’Associació de Veïns i la Comissió de Festes del Barri del Farró van canalitzar aquesta iniciativa durant el procés participatiu per definir el nou equipament del barri.

El fet de ser una ràdio comunitària, gestionada per les mateixes persones que hi participen, permet que qualsevol proposta es desenvolupi amb total llibertat, sense pressió per aconseguir audiència.
 

3. Quin paper té el Centre Cívic Vil·la Urània en el projecte?
El centre cívic promou, acull i acompanya el projecte. Sovint utilitzem la paraula «paraigua» per definir-ne el paper. Principalment, aporta la infraestructura material i fomenta la participació donant a conèixer l’emissora i el mitjà radiofònic a noves persones a través de formacions. També ofereix suport professional, acompanya la gestió col·lectiva de l’emissora i facilita la relació amb altres projectes.
 

"Una ràdio comunitària, gestionada per les mateixes persones que hi participen, permet que qualsevol proposta es desenvolupi amb total llibertat, sense pressió per aconseguir audiència"

4. El Farró és el vostre àmbit principal, però Ràdio Farró també surt del barri. Què passa quan porteu els micròfons a altres espais de la ciutat?
Sortir del barri genera expectatives i obre la possibilitat de mostrar-nos en altres entorns, conèixer gent nova i crear nous vincles.

5. A través de Ràdio Associa’t heu participat en diferents esdeveniments de la ciutat, com la Festa de l’Associa’t  i la Trobada BCN Ciutat Diversa. Què us aporta aquesta experiència i què pot aportar una ràdio comunitària a aquests espais?
Amb el projecte Ràdio Associa’t -CAB- hem participat en diverses iniciatives, com la Trobada BCN Ciutat Diversa, la Festa de l’Associa’t, el Lila Fest o el Festival Món Filigranes.

Totes aquestes convocatòries són una oportunitat perquè les entitats es puguin mostrar públicament, però també per conèixer-les, escoltar-les i crear vincles. A més, ens han permès conèixer altres ràdios, descobrir com funcionen i establir-hi contactes.

En aquests espais, el caràcter comunitari de la ràdio i el fet que estigui gestionada per les mateixes persones que hi participen faciliten la proximitat amb convidats i oients, i permeten aprofundir en els continguts sense haver de respondre a exigències d’audiència.
 

"Participar en esdeveniments del sector associatiu ens ha permès conèixer altres ràdios, descobrir com funcionen i crear nous vincles"

6. Quin paper poden tenir les entitats de barri en l’acollida i la incorporació de persones migrades a la vida comunitària? I quin paper pot jugar una ràdio com la vostra en aquest procés?
Ràdio Farró i el Centre Cívic Vil·la Urània col·laboren amb diferents institucions educatives i entitats per crear teixit comunitari al barri.

En aquest sentit, destaquem l’acord amb el Centre de Formació d’Adults Rius i Taulet, que permet als seus alumnes, adults de procedències diverses, emetre programes des de Ràdio Farró.

El centre treballa els objectius curriculars, amb especial atenció a l’expressió oral i escrita, l’elaboració de guions i la temporització. Al llarg del curs, els alumnes es desplacen a l’estudi per enregistrar els seus programes, amb l’acompanyament de Ràdio Farró i el suport tècnic necessari.
 

7. Quan participeu en esdeveniments com BCN Ciutat Diversa o el Festival Món Filigranes, teniu l’oportunitat d’escoltar moltes veus diferents. Què us aporta aquesta experiència?
Descobrim que hi ha molta gent que necessita ser escoltada i molta altra que està plenament implicada a escoltar, acompanyar i oferir recursos i estratègies.
 

"Ràdio Farró obre l’estudi a persones adultes de procedències diverses perquè puguin crear i emetre els seus propis programes"

8. Quin paper creieu que tenen avui les ràdios locals i comunitàries en una ciutat com Barcelona, en una societat amb més canals de comunicació que mai?
Ofereixen una comunicació propera i, sobretot, participativa. No només fan d’altaveu de les propostes que acullen, sinó que també donen veu a moltes persones i projectes. Aquesta obertura afavoreix la relació directa entre persones diverses a través d’un eix comú i neutral: la ràdio.
 

9. Què pot explicar una ràdio de barri que probablement no explicaria un mitjà generalista?
Diversitat i proximitat. Mentre que un mitjà generalista es dirigeix a les majories, una emissora com Ràdio Farró s’adreça a tothom qui la vulgui escoltar i, sobretot, a qui hi tingui coses a dir.

La varietat de discursos, estils i programes pot fer que no sigui un mitjà de referència per a tothom, però aquesta llibertat permet oferir continguts diversos on cadascú pot trobar alguna cosa que l’interessi. Són espais per descobrir altres realitats, explicades des de perspectives diferents per les mateixes veïnes. Això dona a la ràdio, parli o no de temes del barri, un caràcter proper i una identitat comunitària.
 

10. Qui pot participar a Ràdio Farró? Cal tenir experiència radiofònica?
A Ràdio Farró hi pot participar tothom que tingui els coneixements tècnics mínims per fer funcionar l’estudi de manera autònoma. Com que no disposem de cap figura tècnica, aquest és el principal requisit.

Aquests coneixements es poden adquirir fàcilment amb els cursos d’iniciació que ofereix Vil·la Urània, molt enfocats al funcionament tècnic del nostre estudi. A més, per a qui no té experiència prèvia, les formacions també són una oportunitat per aprendre a fer guions, escaletes i explorar diferents tècniques narratives.
 

Ràdio Farró, una emissora comunitària que dóna veu a la diversitat veïnal

11. Després d’anys fent ràdio des del barri, què heu après del Farró?
No fa pas tants anys que fem ràdio, i encara menys si descomptem els gairebé dos anys que vam estar inactius arran de les mesures de prevenció per la Covid. Tanmateix, hem descobert un barri amable i amb voluntat de participar en la vida cultural. Té una oferta teatral molt interessant, amb Teatres del Farró, el pol escènic que uneix La Gleva Teatre i el Teatre La Fàbrica.

Però també és un barri que sap plantar cara quan cal. Un exemple és la història de Vil·la Urània, l’antiga casa de l’astrònom Josep Comas i Solà, avui convertida en centre cívic, amb una programació cultural i un projecte molt vinculat a la memòria del Farró. L’equipament és fruit de la mobilització veïnal contra la proposta de construir-hi habitatges, ja que Comas i Solà havia cedit la casa amb la voluntat que s’hi creés una institució cultural dedicada a la divulgació de la ciència.
 

12. Quin és avui el principal repte del projecte i com us agradaria que fos Ràdio Farró d’aquí a cinc anys?
El principal repte, des que va néixer, és consolidar la participació, especialment en el dia a dia. Ràdio Farró és un projecte autogestionat, però no tothom s’implica de la mateixa manera en les tasques que el fan funcionar: des de rebre noves propostes i fer-ne el seguiment fins a gestionar la comunicació.

D’aquí a cinc anys, ens agradaria que Ràdio Farró tingués un bon ritme de programes i s’hagués consolidat com un referent al barri, on tothom se sentís convidat a participar i a fer veïnatge.