En un passat no gaire remot, Barcelona era la ciutat amb més sales de cinema del món, només superada per París i Nova York. Però amb l’arribada —primer— dels formats de vídeo domèstic i  —després— de les plataformes d’streaming, moltes de les sales que omplien de vida els carrers de les ciutats occidentals han anat tancant. En el cas concret de Barcelona, des de l’any 2000 n’han desaparegut més de trenta, fins a reduir l’oferta actual a una vintena escassa de sales. Encara que els tancaments de cinemes siguin una tendència global, Barcelona l’està patint amb especial virulència.

La desaparició de sales comporta la lògica reducció de l’oferta, però, en paral·lel al tancament de cinemes, també han anat apareixent nous espais d’exhibició que permeten al públic barceloní continuar gaudint d’una cartellera rica i variada. Bona part del mèrit d’aquesta reconversió recau en la feina que estan fent les entitats i associacions de la ciutat dedicades a la promoció del cinema i l’audiovisual, que han obert noves sales —com el Zumzeig del carrer Béjar—, o han creat nous festivals i cicles especialitzats, com els que se celebren aquestes setmanes de maig i que, precisament, són els protagonistes dels paràgrafs següents.

A les ciutats, s’hi viu bé?

Les zones urbanes són espais vius i canviants, sotmeses a un procés de transformació gairebé constant que no sempre té en compte les necessitats de les persones que hi viuen. Per reflexionar sobre la vida a les ciutats actuals i les noves realitats que se’n deriven, l’Ateneu Harmonia de la Fabra i Coats organitza el Cicle Perifèriques del 5 al 21 maig. La programació inclou la projecció de sis pel·lícules, entre ficció i documentals, que venen acompanyades d’una exposició dedicada a la gentrificació de la ciutat. El cicle acabarà amb la presentació d’un llibre de relats sobre la Barcelona ucrònica; és a dir, sobre els projectes visionaris i futuristes que mai es van acabar fent realitat a casa nostra. Podeu consultar aquí tota la programació, però aquesta setmana hi destaquen Cremar la Mar, un film que aborda les situacions límit que han d’afrontar els menors no acompanyats que creuen l’estret de Gibraltar i arriben a Barcelona (dijous, 12 de maig), i Cuerpos en Vilo, un documental sobre les conseqüències profundes que tenen els desnonaments (divendres, 13 de maig). Per cert, totes dues projeccions aniran acompanyades d’un col·loqui posterior amb els protagonistes i realitzadors.

Dibuixos animats no aptes per a la canalla

L’any 1972 es va estrenar una pel·lícula d’animació que trencava amb totes les convencions del gènere. Basada en un personatge creat per Robert Crumb, la pel·lícula portava per títol Fritz The Cat i estava protagonitzada per un gat que fumava marihuana, practicava amb entusiasme l’amor lliure i feia servir un vocabulari que hauria matat Mickey Mouse d’un atac de feridura. Fritz The Cat va ser un fenomen de taquilla i, sobre tot, va preparar el terreny per a moltes altres «pelis de dibuixos» adultes, des d’Els Simpson a Beavis and Butt-head o la més recent BoJack Horseman. Tanmateix, per a una gran majoria, els dibuixos animats encara són inseparables del públic infantil; una percepció que el cinema cooperatiu Zumzeig vol acabar de canviar amb el seu cicle «Dos Rombos», que se celebra durant els mesos de maig i juny.

«Dos Rombos» es presenta com a un cicle d’animació per a adults que cada quinze dies ofereix una selecció de curtmetratges agrupats en cinc temes: stop-motion, documental —aquest dissabte 14 de maig—, horror, doppelgänger i el món queer. Totes les sessions comptaran amb la presència de convidats relacionats amb els temes seleccionats, i prometen una bona ració d’impertinència i irreverència visual. Podeu consultar aquí la programació completa.

Mare + Soltera + Marroc = Invisible

A l’Espanya del franquisme, poques situacions personals implicaven un estigma tan brutal com ser mare soltera. Afortunadament, les coses han canviat molt des dels temps de la dictadura, però al nostre veí del Sud —el Marroc— la situació de les mares solteres encara recorda massa a la que es vivia aquí fa cinquanta anys. El Codi Penal del Marroc tipifica com a delicte les relacions fora del matrimoni, i les dones que tenen fills sense estar casades pateixen el rebuig, el maltractament i l’exclusió social, fins al punt que és el principal motiu d’abandonament d’infants al país magrebí. Els fills sense pare reconegut, fins i tot, es cataloguen com a «bastards» i no poden portar el cognom de l’home sense el seu consentiment.

Per donar visibilitat a aquestes dones invisibles, els Amics dels Infants del Marroc han decidit organitzar un cicle de cinema al voltant de la qüestió; tindrà lloc a l’Ateneu El Poblet del carrer Nàpols i s’allargarà des d’aquest mes de maig fins al 13 de juliol. El cicle, que porta per títol Veus Invisibles, inclou tres documentals i dues pel·lícules de ficció que han passat per nombrosos festivals i han recollit un bon grapat de premis. A més, el cicle de cinema també va acompanyat d’una exposició de vídeos i fotografies al mateix Ateneu El Poblet, i que es podrà contemplar del 18 maig fins al 29 de juny.