Un dels trets més singulars del poble català és la seva capacitat per despullar de transcendència els moments més significatius de la seva història. No hi ha cap altre poble sobre la terra capaç d’esguerrar una declaració d’independència amb una «suspensió temporal» i un concert de l’Elèctrica Dharma, o d’acompanyar el naixement del fill de Déu amb un reguitzell de flatulències i expulsions de femta. Però això és el que fem els catalans en els grans moments històrics: baixar-nos els pantalons i plantar pins en els instants més crucials de la civilització occidental.

Els pastorets, o la mundanitat de la nativitat

Si a Hollywood expliquen el naixement de Jesucrist amb l’èpica pròpia del Desembarcament de Normandia, a Catalunya ho fem agafant dos caganers que passaven per allà i posant-los al centre de la història. Així, mentre els àngels i els dimonis lluiten en un combat transcendental, Els Pastorets posa el focus en dos rabadans que descriuen la vinguda de Déu com qui comenta un partit entre l’Europa i el Sant Andreu.

El cert és que, des de l’Edat Mitjana, Catalunya acull tota mena de representacions teatrals basades en la visita dels pastors al pessebre de Betlem. Les primeres versions estaven molt basades els llibres sagrats, una mica com si fossin una espècie de catequesi, però, amb l’esdevenir dels segles, els versicles van anar deixant pas als versos i les homilies es van tornar facècies, fins a arribar per fi als Pastorets de finals de segle XIX. Unes versions més modernes que combinen escenes del naixement amb d’altres molt més quotidianes; i que inclouen fins i tot amb al·lusions sarcàstiques a certs personatges de l’actualitat. En aquest país, no és incompatible lloar nostre senyor i xafardejar amb el Piqué, la Shakira i la Clara Chía.

Les versions més populars

De tots Els Pastorets que es fan i es desfan, la versió més representada és la de Josep Maria Folch i Torres, protagonitzada per dos ajudants de pastor que es queden adormits esperant la missa del Gall. Com l’autor la va escriure pensant en un públic infantil, és l’adaptació més entretinguda i la que millor incorpora els elements costumistes i burletes que han fet dels Pastorets el clàssic popular per antonomàsia.

Aquests dies, Barcelona acull tres versions del text de Folch i Torres. El divendres dia 30, al Camp de l’Arpa, es podrà veure l’adaptació del Jove Calassanç Teatre, que va canviant any rere any per adaptar-se als temps. El mateix dia a Sant Andreu, el Casal Catòlic presenta una versió adaptada de l’original, que involucra a més cent persones en la seva producció. I, per últim, el Centre del carrer Ros de Olano, a Gràcia, també ofereix el seu muntatge del text de Folch i Torres en una versió molt més fidel a l’original. 

Les versions més transcendents

Dins del costumisme pastorívol, també hi ha moments per posar-se més seriosos. És el que ofereix L’estel de Natzaret, un text de Ramon Pàmies amb música de Miquel Ferrer, que es va estrenar l’any 1903 al Cercle Catòlic de Gràcia. Avui, el mateix Cercle que va estrenar l’obra continua muntant noves representacions del text original fins al dia 8 de gener. I, ja que ens posem tradicionals, cal afegir que el Teatre de Sarrià també fa cent setze anys que munta cada Nadal la seva pròpia versió de L’Estel de Natzaret, amb música en directe i la participació d’un centenar de persones en la seva producció. Una tradició molt arrelada a la zona alta, per on ha passat —com a actor o espectador— qualsevol sarrianenc/a que vulgui ser digne d’aquest nom. Si fa no fa, com passa al barri del Poble Nou, on el seu Centre Moral i Cultural produeix Els Pastorets de Pàmies & Ferrer des de 1910, amb una bona dosi extra d'angelets, dimonis i neu carbònica. 

Les versions més lliures

Si Els Pastorets han arribat al segle XXI amb una salut envejable, en bona part es deu a la seva increïble capacitat per adaptar-se als nous públics i als nous temps. Per comprovar-ho, només cal donar una ullada a tres muntatges més que es poden veure aquests dies a Barcelona. Els Pastorets de Cloteatre es basen en un text de Josep Miralles i Salvador Prat estrenat als anys setanta del segle passat, especialment pensat per a entretenir la canalla. Sense sortir del barri, també es pot veure Ara Ve Nadal, una producció dels Pastorets del Clot, i que incorpora al text un cor de gòspel, un esbart dansaire i fins i tot un grup de rock. I, per posar la cirereta, al barri de Sant Pere han preparat una versió musical i molt lliure dels Pastorets de tota la vida, amb cançons, danses variades i senyors vestits de romà. Una producció força divertida, que sorprendrà fins i tot a qui hagi vist les vuit versions anteriors incloses en aquest article. Però si no n’has vist cap encara... a què esperes per viure el Nadal a Catalunya com Déu mana, contemplant el naixement de l’infant Jesús mentre fas una bona cagada?