Feia una cosa tan insòlita com buscar una discoteca on posessin música que fos del seu gust, preguntava a les seves amistats si sabien d’algun guateque amb punxadiscos incorporat o s’apropava a un envelat on toqués algun grup per la festa major del barri, amb la seguretat que allà hi trobaria una persona amb qui compartir un parell de balls, una ampolla de Mirinda i, si hi havia la química imprescindible i necessària, un petó furtiu amb la promesa de tornar a trobar-se ben aviat.

A veure, no estem dient que no es pugui lligar per Tinder, Grinder, Bumble o Grijander. Només que és molt més divertit sortir a ballar i envoltar-se de música, i deixar llavors que Cupido faci de les seves. Perquè, siguem sincers, algú recorda la cançó que sonava quan vas fer «match» al mòbil amb la teva futura parella? Doncs ara pregunta-li a la teva àvia quina cançó sonava quan va ballar per primera vegada amb el teu avi. Fi de la discussió.

Des del Quèdequè no et podem garantir que aquest cap de setmana tornis a casa en bona companyia si fas cas de les nostres recomanacions, però, amb l’ajuda imprescindible i fonamental de les entitats de la ciutat, sí que t’assegurem que t’ho passaràs d’allò més bé, coneixeràs a persones estupendes que saben ballar com àngels i, fins i tot, que dilluns aniràs a treballar amb una cançó que no et podràs treure del cap. Als propers paràgrafs et posem la pista de ball, i després ja deixem que la màgia de la música —i de la química— faci la resta.

A l’Argentina, no tot és tango

Que la República Argentina té amb una colònia d’ultramar a Barcelona no és cap descobriment. Així que no hauria de sorprendre ningú que la ciutat compti amb unes quantes entitats dedicades a la preservació i difusió de la cultura del país, amb el ball com a protagonista i vincle indiscutible. Amb motiu de la festa major de l’Eixample, dues d’elles —Gualicho i la Casa de Mendoza— han preparat per a aquest divendres un programa espectacular amb classes de ball, exhibicions de grups folklòrics, actuacions de música en directe i un final de festa que s’allargarà fins a la matinada. La vetllada arrencarà a les vuit del vespre, a la cruïlla de Consell de Cent i Girona, amb una classe de Chacarera de la mà de la Maru Velo. Continuarà amb una exhibició de boleadoras, bombos i malambos, amb l’acolorida vestimenta que exigeix l’ocasió, i seguirà amb un concert de música en directe on es podrà ballar la dansa apresa a la classe anterior. Per acabar, tota la comitiva es dirigirà cap a la Casa de València, on hi haurà pista lliure fins que els peus aguantin.

L’endemà, dissabte 28 de maig, el RAI del carrer Calders pren el relleu amb una festa titulada «Argentina canta i balla», on actuaran el grup de folklore Pa’Enamorarte i el conjunt de ball Argenfolk. Aquí es barrejaran les danses folklòriques amb els incomparables tangos i milongas que han seduït el món sencer, en un espectacle que posarà divuit artistes sobre l’escenari. I, per descomptat, la festa no serà de l’estil «mira però no toquis», ja que tothom es podrà afegir al ball que es muntarà a la part final de la vetllada. Per cert, entrades anticipades a 10-13 €, i a 15 € a la porta.

Des del Carib, amb molts malucs

No volem reforçar el tòpic i fer servir els mots «sensualitat i passió» per parlar dels balls que arriben del Carib, com si néixer a Cuba o a Jamaica impliqués automàticament tenir el termòstat intern passat de temperatura. Però ningú no podrà negar que els dos balls caribenys que ens ocupen aquesta setmana, la salsa i el dancehall, no adopten precisament les formes d’un vals vienès. De nou, el RAI del carrer Calders es postula com un dels temples dansaires de la ciutat amb una nit salsera, que començarà a les 9 del vespre. A la petita pista del bar de l’entitat, sonarà salsa de la bona per animar a qualsevol que vulgui marcar-se uns balls.

I si la festa salsera de divendres no acaba amb les vostres ganes de ballar, dissabte al matí a l’Ateneu Harmonia de Sant Andreu podreu fer un tastet de dancehall, l’estil que va substituir el reggae més pausat a la Jamaica dels anys vuitanta, i que es caracteritza per uns ritmés més ràpids i contundents, amb uns baixos ben poderosos. De fet, l’omnipresent twerking dels nostres temps surt precisament dels moviments del dancehall, així que ja us podeu imaginar que la cosa serà ben moguda. A les onze del matí, les tres talleristes ens ensenyaran alguns dels seus ritmes i ens proposaran fer una petita coreografia, apte per a tots els genolls. 

Les danses que es fan a casa nostra

A primera vista, no sembla que la sardana i el ball de bastons hagin de ser la banda sonora ideal d’una orgia de festa i ball, però abans que arribessin a Catalunya la salsa, el techno i el twerking, els ritmes de casa nostra eren molt eficaços quan es tractava d’aplegar persones desconegudes; i així continua sent avui dia. Per celebrar la llarga tradició de les danses de Catalunya, el Centre Cívic Can Clariana, al barri del Congrès, ha preparat per dissabte a la tarda una exhibició de l’Esbart Joventut Nostra, que oferirà una mostra de les moltes maneres de viure el ball al nostre país. L’actuació començarà a les sis de la tarda, i per assistir-hi primer cal inscriure's al pertinent enllaç.

Però si parlem de les danses que es fan i es desfan a casa nostra, la sardana és la reina indiscutible de la festa. I poques oportunitats millors per gaudir de prop tota la seva bellesa que el concurs de colles que tindrà lloc diumenge al matí a la plaça de Can Fabra, a Sant Andreu. Allà s’hi donaran cita catorze colles vingudes d’arreu de Catalunya, que comptaran a més amb la companyia de la Cobla Mediterrània, que serà l’encarregada de posar la música. Com passa a tots els concursos oficials, hi haurà sardanes de lluïment, de germanor i, al final, dues dedicades al públic, on tothom podrà sumar-se a la rotllana i ballar. El concurs començarà a les onze del matí, i aquí no cal inscriure’s ni fer clic a cap enllaç: només apropar-s’hi, obrir bé els ulls i deixar que el cor us empenyi a agafar algú de la mà per començar a ballar.