La Festa Major de Gràcia és un gran llenç lúdic i expressiu que recull el diàleg entre l’art acadèmic i l’efímer. És una explosió de colors, creativitat i vida veïnal on cada carrer organitza la seva pròpia festa (guarniments, concerts, vermuts i activitats que fan bategar la comunitat) i a la vegada construeixen una gran festa de barri.

Per conèixer què s’hi cou entre bambolines, hem parlat amb Meritxell Gran, referent de la comissió de la decoració i ànima creativa del carrer Perill. Aquest carreró de la Vila de Gràcia, amb un pressupost més reduït, es manté fidel a l’esperit de barri i a la festa participativa.

Enguany, però, la incertesa plana sobre el futur d’aquesta tradició. L’Ajuntament ha anunciat una retallada en les ajudes destinades a Cultura i, en particular, a les Festes Majors. Una decisió que podria posar en risc la continuïtat d’alguns carrers. La Meritxell en parla amb la preocupació de qui sap quant esforç costa a una comissió mantenir viva aquesta festa popular.

-> VEURE VÍDEO

🎉 Tradició i guarniments

Què representa per al barri i la vila el concurs de guarniment de carrers?
Diria que el concurs de guarniments és el motor de la festa. Uneix els veïns durant mesos, més enllà de l’estiu, fomenta trobades i espais de celebració, i permet que la creativitat de tothom hi pugui volar. Al voltant del guarniment s’organitza també el programa d’activitats diürnes i nocturnes de la setmana de festa, així que podríem dir que és l’eix vertebral de les Festes de Gràcia.

Com ha evolucionat aquesta tradició i quin ha estat el recorregut del carrer Perill en aquests anys?
El guarniment de les Festes de Gràcia es remunta a inicis del segle XX, amb la participació d’un centenar de carrers. Mig segle després es crea la Fundació de la Festa Major de Gràcia, que dóna aixopluc a les diferents comissions de carrers participants, els unifica sota una programació conjunta i promou la celebració cultural.

Actualment hi participen 23 carrers, i el nostre, el Perill, és un “jovenet”: fa 11 anys que som part activa de la festa. Un dels principals reptes ha estat mantenir prou força humana per tirar-la endavant. Cada any s’incorpora gent nova a l’equip mentre d’altres se’n van, especialment amb el moviment de veïns que arriba i se’n va del barri, i mentrestant la base de participants va creixent poc a poc.

Amb menys pressupost, com aconseguiu decorar i destacar?
El fet de tenir una trajectòria curta fa que siguem un grup més reduït que d’altres carrers, així que hem d’invertir-hi més esforç per aconseguir-ho. Amb el pressupost sempre patim, i el reciclatge de materials ja està molt integrat a la nostra manera de treballar. La Fundació de la Festa Major de Gràcia ens aporta un ajut econòmic, però només amb això seria impossible continuar.

Un dels principals reptes de molts carrers és cobrir les despeses del lloguer d’un local. Per això, recaptem diners tant de la barra que gestionem durant les festes com d’activitats al llarg de l’any: calçotades, vermuts, bingos musicals o la castanyada. Combinant aquests recursos amb imaginació, il·lusió i esforç humà, cada any aconseguim arribar al 15 d’agost amb el carrer guarnit i llest per a la festa.

“La col·laboració dels carrers en l’organització d’aquestes activitats és clau per garantir prou voluntaris i mantenir viva la cultura popular de Gràcia”

Esteu contentes dels criteris que es fan servir per escollir el guanyador?
Podríem dir que sí. Els criteris varien d’any en any, però en general es valora l’originalitat, el reciclatge, el programa d’activitats, les portalades i elements com la il·luminació. Tanmateix, mai rebem el resultat detallat d’aquestes valoracions, així que crec que caldria més transparència. També trobem a faltar que es valori com és el tram de carrer que es guarneix. En el nostre cas, es tracta d’un tram llarg i ample, i guarnir-lo completament és una tasca molt més gran que en carrers més curts o estrets. Seria just que aquest esforç també es reconegués.
 

🏘️ Organitzar una festa de carrer

A banda de la decoració, com us organitzeu per oferir concerts, activitats i vermuts veïnals?
Durant tot l’any, el grup es manté actiu i en contacte. Anem fent reunions per organitzar les activitats i ens repartim les tasques necessàries per dur-les a terme.

Què aporteu o rebeu d’aquesta feina col·lectiva a nivell de comunitat? Perdura més enllà de l’agost?
La col·laboració dels carrers en l’organització d’aquestes activitats és clau per garantir prou voluntaris i mantenir viva la cultura popular de Gràcia. A nivell personal, no només gaudim de veure com la gent del barri participa i es diverteix en les diferents festes, sinó que també ens permet fer comunitat amb els veïns d’altres carrers, ja que la implicació en aquestes accions sempre és conjunta entre voluntaris de tot el barri.

Per tant, més enllà de la Festa Major de Gràcia, organitzeu també altres activitats conjuntament amb el veïnat d’altres carrers?
Tots els carrers col·laboren en diferents activitats de barri al llarg de tot l’any. Per Nadal ajudem a organitzar la cavalcada de les Carteres Reials i a reparar i decorar les carrosses; per Carnaval, participem en la rua, igual que per Sant Medir. També col·laborem en altres actes, com el Dia de la Gent Gran. Com podeu veure, les activitats van molt més enllà de l’estiu.
 

❤️ Valors i reptes

Creus que s’estan perdent valors de barri en una festa que cada cop atrau més turisme? Quins impactes té això en la participació veïnal i l’esperit de la festa?
Personalment, no crec que els valors de la festa s’estiguin perdent. Els veïns continuem sent el motor d’aquesta activitat popular, que no ha canviat gaire des dels seus inicis. El que sí cal és adaptar-se: el turisme crea aglomeracions, però també participa de les activitats i ajuda a mantenir la festa. Així que és important trobar un equilibri.

“No crec que els valors de la festa s’estiguin perdent. El turisme participa de les activitats i ajuda a mantenir la festa. Així que és important trobar un equilibri”

Ja fa uns anys que s’han pres mesures en aquest sentit: es va crear la nit tranquil·la, sense concerts, per poder fer sopars de veïns; es promouen activitats diürnes per a nens i adults; i l’anunci del resultat del concurs de carrers s’endarrereix per evitar aglomeracions al voltant dels guanyadors. Totes aquestes accions estan funcionant, i segur que continuarem trobant maneres de gaudir de la festa sense perdre’n els valors.

Com viviu la massificació i els problemes d’incivisme? Després de l’incendi del carrer Verdi i altres incidents com el de Poblenou, què es pot fer per garantir la seguretat i el respecte?
De moment, nosaltres no patim problemes per la massificació, però sí que ens amoïna l’incivisme. Els casos extrems d’aquest any han estat puntuals però molt sentits per tots. Any rere any, tots els carrers ens trobem amb persones que no respecten els guarnits, i voldríem que es fes més per reduir aquests comportaments.

S’ha augmentat la vigilància amb personal de seguretat, i això ha ajudat, però crec que caldria també transmetre millor tot el treball que hi ha darrere dels guarniments. Molta gent no sap que la feina dura tot l’any, que els veïns hi invertim temps i esforç, i que el que veuen no es fa en unes setmanes abans de les festes.

Per aconseguir-ho és clau mostrar el procés, donar més veu als veïns i més espai per treballar-hi. Per exemple, els caps de setmana de juliol se’ns autoritza tallar els carrers, i aprofitem per treballar plegats. Així, la feina és més fàcil, el grup augmenta perquè més gent s’anima a col·laborar, i els vianants poden veure com evoluciona el guarnit.

I amb els incidents de Verdi ens vam quedar tots en xoc, vam portar part del nostre decorat i va acabar sent un moment molt emotiu on es va veure la unió i cohesió de tot el barri. 

“Va ser molt emotiu veure com tots els carrers ens vam unir per fer costat i donar una resposta conjunta als incidents de Verdi”

🔭 Mirant al futur

Quines mesures caldria perquè la Festa Major segueixi sent un espai de cultura popular i participació veïnal?
Facilitar l’ús popular dels carrers seria de gran ajuda, però actualment al web de l’Ajuntament de Barcelona no hi ha cap categoria de permisos que s’ajusti a aquest tipus d’activitat. Necessitem suport econòmic per poder continuar. L’Ajuntament ens ha comunicat que aplicarà una retallada en les ajudes destinades a Cultura i, en particular, a la Festes Majors. D’aquí a poques setmanes ens concretaran com i en quina mesura ens afectarà, però es parla d’una reducció d’uns 10.000 euros del pressupost total.

Si ja és difícil cobrir les despeses per mantenir el local i organitzar la festa, amb menys recursos no sé fins a quin punt tots els carrers podran sostenir aquesta situació.