Aquest proper cap de setmana coincideixen tres concerts que són un bon exemple de tot el que es pot fer amb una guitarra —espanyola, clàssica i acústica, per més detalls— i que, a més, ens proposen un recorregut sonor per algunes de les cultures que es donen cita a la ciutat. Per començar, res millor que fer-ho amb un estil que va néixer a la ciutat de Barcelona —amb permís de la capital del Segrià— i que, després de dècades de menyspreu, avui comparteix amb la sardana el títol de «Banda Sonora Oficial de Catalunya».

Un cop, avall i amunt

La versió més bàsica i inconfusible del ventilador, el ritme que constitueix l’espina dorsal de la rumba catalana, és ben senzilla: només s’ha de fer un cop a la caixa de la guitarra, després rascar les cordes cap avall i, per acabar, tornar a rascar-les cap amunt. Però, en aquest cas, passar de la teoria a la pràctica no és gens fàcil: primer, el ventilador gira a dues-centes revolucions per minut, i no tothom té un motor tan potent el canell; i, segon, per aconseguir que un ritme tan mecànic esdevingui sinònim de festa i hedonisme, s’ha de tenir un talent ben especial.

De talent, Els Chavos, Chipén, Los Amaya i en Chacho anaven sobradíssims; i si fem cas a allò que «de tal buc, tal eixam», els seus hereus també haurien d’anar molt ben servits. Aquest dijous 19 de maig ho podrem comprovar al Centre Moral de Gràcia, al carrer Ros de Olano, ja que hi actuen «Els 4 de la Cera», un grup que aplega els fills i nebots d’aquell pòquer d’asos de la rumba catalana. Sense tancar la porta a influències més modernes, «Els 4 de la Cera» segueixen els preceptes tradicionals de la rumba catalana i es presenten amb la clàssica formació de guitarra, percussió i palmes que van popularitzar els grans pioners del gènere. El concert s’emmarca dins del cicle «Coneguem la cultura del poble gitano» i està previst que comenci a les vuit del vespre.

Jocs de dits amb aires mediterranis

El folk nascut al sud dels Estats Units es basa en una tècnica coneguda com a fingerpicking, i que no és res més que tocar les cordes de la guitarra amb els cinc dits nus, fent el mateix temps la melodia i el ritme de la cançó. Qualsevol músic de folk amb cert respecte per si mateix ha de ser capaç de dominar la tècnica, a la qual pot afegir després les influències que trobi més properes. És precisament el que fa l’Antoni Mulet, conegut amb «Amulet», qui parteix del folk d’arrels anglosaxones per compondre unes cançons plàcides i tranquil·les que incorporen també els sons de la seva terra natal, l’illa de Mallorca. Amulet actuarà la tarda del divendres 20 de maig al teatre del centre La Lira, al districte de Sant Andreu, per posar el punt final al cicle «Nits de Folk» d’aquest 2022. L’entrada és gratuïta, però per poder assistir-hi abans cal inscriure’s a aquest enllaç.   

Una guitarra com una orquestra

El graó més elevat del panteó de les sis cordes sol estar ocupat pels guitarristes clàssics, que només amb cinc dits aconsegueixen que el seu instrument soni com tota una orquestra simfònica. Entre els músics de la ciutat dedicats a la guitarra clàssica, hi destaca amb nom propi en Gian Carlo Scevola, un instrumentista que beu de la música xilena tradicional per convertir les seves actuacions en un festival de sensacions. Guitarrista molt versàtil, el seu espectacle «Cruzando el charco; música de ida y vuelta» combina peces universals i contemporànies per oferir-nos un viatge amb sortida a Barcelona i destí a Xile (o a l’inrevés). El concert tindrà lloc dissabte al migdia al Casal de Barri Can Travi, del districte d’Horta-Guinardó, i per assistir-hi primer cal apuntar-se a l’enllaç que trobareu al final de la pàgina de l’activitat.  

I una recomanació final

Si després de tres dies de concerts de guitarra, us venen ganes de posar les mans sobre unes cordes per aprendre a tocar rumba, folk, peces clàssiques —o punk de casa rural—, el Centre Ton i Guida de Nou Barris ofereix cada trimestre tallers de guitarra bàsica i avançada pensats per a tots els públics. El vostre mestre serà en Johnny Julià i, si voleu assistir-hi, només cal que envieu un correu a l’adreça toniguida@toniguida.org. Serà difícil que arribeu al nivell dels solos d’en Peret, però amb una mica d’esforç segur que podreu fer el ventilador amb prou dignitat per arrencar unes palmes a amics i coneguts; i, vaja, això de convertir-se en un rumbero, no ens sembla poca cosa.

(1) Jimi Hendrix al Festival de Monterey, juny de 1967.

(2) Audrey Hepburn a Vacances a Roma (William Wyler, 1953).