Aquesta és la filosofia que impulsa Xamfrà, Centre de Música i Escena del Raval, un projecte que fa més de vint anys que utilitza la pràctica artística col·lectiva com a eina d’inclusió social i transformació comunitària.

Des del cor del Raval, però amb una mirada oberta a tota la ciutat, treballa perquè la cultura sigui un dret accessible per a tothom i perquè cap infant quedi exclòs de les experiències que contribueixen al seu creixement.

En aquesta nova entrega de la sèrie de reportatges sobre projectes de barri amb impacte social, conversem amb l’Anna Jordana, coordinadora pedagògica de Xamfrà, per entendre com les colònies artístiques esdevenen espais de convivència, creativitat i oportunitats, i quin paper juguen en la construcció d’una ciutat més inclusiva.
 

-> VEURE VÍDEO

Per a qui no les conegui, què fa diferents les colònies artístiques de Xamfrà?
Les colònies artístiques de Xamfrà són una experiència creativa, inclusiva i transformadora. El que les fa especials és la manera com integrem la música, el teatre i la dansa en la vida quotidiana, convertint-les en eines per a l’autoconeixement, la convivència i la reflexió crítica.

Cada estiu construïm un univers propi a partir d’un centre d’interès temàtic que transforma completament l’experiència. Hem viatjat a l’Olimp per parlar de desigualtats socials i qüestions de gènere, hem creat una màquina d’hologrames per dialogar amb personatges històrics silenciats i hem imaginat viatges interplanetaris per reflexionar sobre la perfecció, la vanitat o la pressió social.

Aquests imaginaris ens serveixen per abordar qüestions molt presents en la vida dels infants i joves, com els rumors, la discriminació, l’autoestima o la relació amb l’entorn.

Tot això passa en un espai de desconnexió tecnològica real, sense telèfons mòbils, on conviuen infants de realitats socials i culturals molt diverses.

El nostre objectiu és construir un entorn segur i acollidor on cada infant pugui participar al seu ritme, desenvolupant l’escolta, la confiança i la capacitat de conviure amb els altres.
 

“La pràctica artística genera una igualtat radical.”

Independentment de l’origen, la situació socioeconòmica o les capacitats de cadascú, tothom pot comunicar-se i participar. Això ajuda a trencar barreres, generar vincles i fomentar la inclusió de manera natural.

També utilitzem l’art per abordar temes profunds d’una manera vivencial, simbòlica i col·lectiva.

La música, a més, és un motor de cohesió molt potent. Ho veiem en activitats com les vetllades de danses col·lectives, on la motivació i l’alegria s’acaben contagiant i el grup es connecta de manera molt natural.

És a través d’aquestes experiències artístiques que es desenvolupen el pensament crític, la cohesió grupal, l’autoestima i el sentiment de pertinença.

Darrere d’aquestes colònies hi ha un projecte comunitari molt més ampli. Com explicaries què és Xamfrà i quina és la seva missió?

Xamfrà és un projecte socioeducatiu nascut l’any 2004 al barri del Raval de Barcelona, impulsat per la Fundació L’ARC Taller de Música. La nostra missió es resumeix en una idea molt clara: garantir el dret universal a la pràctica artística.

“L’accés a l’art i a la cultura no pot ser un privilegi, sinó un dret de tothom.”

Per això, som un centre obert, sense proves d’accés ni selecció prèvia.

Posem una atenció especial a persones en situació de vulnerabilitat social o econòmica, així com a persones amb diversitat física o psíquica.

En un barri com el Raval, marcat per realitats socials molt diverses, Xamfrà vol ser un espai de trobada, convivència i relació.

Aquí, la música, el teatre i la dansa esdevenen eines d’inclusió i transformació social.

Les colònies d’estiu són només una part d’aquesta tasca. Durant tot l’any desenvolupem tallers artístics setmanals, projectes en escoles d’alta complexitat i espectacles comunitaris de gran format.

Les colònies són només la punta de l’iceberg d’una feina que feu durant tot l’any. Com s’organitza Xamfrà per fer possible aquest projecte?
Per fer possible un projecte com Xamfrà cal una estructura sòlida, però també molt flexible. Treballem en entorns canviants i sovint ens hem d’adaptar a imprevistos de tota mena.

“Hem après a convertir els imprevistos en oportunitats educatives.”

El cor del projecte és un equip educatiu format per professionals de les arts en actiu amb una forta vocació socioeducativa.

En els darrers anys també hem consolidat la figura del premonitor, un espai de formació pensat per a joves que han crescut dins de Xamfrà i que volen continuar vinculats al projecte.

Molts joves, en arribar a l’edat límit de participació, no volien desvincular-se perquè sentien que Xamfrà era casa seva.

Com a premonitors, assumeixen responsabilitats de lideratge i organització i es converteixen en referents per als més petits.

Sovint pensem en les colònies com un recurs per a la conciliació familiar, però quin valor educatiu tenen realment?
Les colònies de Xamfrà són molt més que un recurs de conciliació familiar. Són espais de transformació personal i col·lectiva, on infants i joves troben un entorn segur per créixer, relacionar-se i expressar-se sense pressió, por o vergonya.

Al llarg dels anys hem viscut processos de creixement molt significatius. Hem vist infants que arribaven amb grans dificultats per adaptar-se, amb bloquejos emocionals o amb molta inseguretat, i que, gràcies a l’acompanyament de l’equip i al vincle amb el grup, han acabat transformant completament la seva manera de relacionar-se i de viure l’experiència.

També hem acompanyat adolescents en moments vitals molt importants, trobant en les colònies un espai de confiança on poder expressar-se amb llibertat i seguretat.

“Cada infant pot ser qui és, sense por de ser jutjat.”

Aquest és probablement un dels valors més importants del projecte.

Les famílies ens expliquen sovint que, després de les colònies, veuen els seus fills i filles més autònoms, més segurs, més responsables i amb una autoestima reforçada.

En un context social complex, generar aquests espais de confiança, cura i pertinença és, sens dubte, un valor educatiu immens.

De quina manera la música i la pràctica artística contribueixen al desenvolupament integral dels infants i joves?
La música i la pràctica artística contribueixen al desenvolupament integral dels infants i joves perquè connecten directament amb l’àmbit emocional i permeten expressar allò que sovint costa posar en paraules.

Quan un infant o adolescent viu un moment de fragilitat, el moviment, el ritme o el teatre poden convertir-se en canals segurs per exterioritzar emocions.

Aquest procés reforça la confiança, l’autoestima i afavoreix el descobriment de la pròpia identitat en un entorn segur i lliure de judicis.

“L’art permet connectar directament amb la dimensió emocional i va més enllà del llenguatge verbal.”

Al mateix temps, la música i les arts escèniques treballen des de l’aquí i l’ara.

Això les converteix en eines molt potents per captar l’atenció dels infants i, alhora, per fomentar habilitats essencials com l’escolta, la disciplina, el respecte i la cooperació.

A través de la creació col·lectiva, els infants aprenen que el seu paper és tan important com el de la resta, i entenen que el treball en equip i la creativitat són claus per construir alguna cosa compartida. Aquesta manera de treballar es concreta en activitats molt vivencials.

Per exemple, en propostes com De la paraula al llenç, un infant comparteix un record o una vivència significativa mentre un altre la tradueix en una creació visual.

Sovint, aquest impacte va més enllà de les colònies. Molts infants i joves volen continuar vinculats a Xamfrà durant l’any.

Com es tradueix l’accés a la cultura com a dret en el dia a dia de les colònies?
Entendre la cultura com un dret significa traduir aquesta idea en decisions concretes.

A Xamfrà, això comença per una filosofia clara: no fem proves d’accés ni cap mena de selecció prèvia. Qualsevol infant o jove que vulgui participar-hi hi té cabuda.

Ara bé, perquè aquest dret sigui real, cal afrontar la principal barrera d’accés: la desigualtat econòmica. Per això, treballem perquè el cost de les colònies no sigui mai un motiu d’exclusió.

A les darreres edicions, 43 dels 69 participants van rebre algun tipus d’ajut econòmic.
 

“Cap infant hauria de quedar fora per motius econòmics.”

No volem que les famílies hagin de passar per processos feixucs o exposar constantment la seva situació personal per accedir a un dret.

Treballem des de la proximitat, la confiança i el coneixement directe de les famílies i del territori.

Les aportacions econòmiques s’adapten a les possibilitats reals de cada família i, si cal, poden arribar a la gratuïtat total.

En definitiva, entenem que l’accés a l’educació artística i al lleure educatiu és una condició necessària per garantir la igualtat d’oportunitats.
 

Com condiciona el Raval el projecte i com aconseguiu connectar, des d’aquí, infants de realitats tan diverses?
El Raval ho condiciona absolutament tot. No és només el lloc on neix Xamfrà, sinó també l’element que defineix la nostra identitat i la nostra missió.

És un barri extraordinàriament ric i divers, però també complex. En pocs carrers conviuen realitats socials, culturals i econòmiques molt diferents que no sempre es tradueixen en convivència real.

Davant d’això, Xamfrà neix amb una voluntat molt clara: crear espais de trobada allà on hi ha fragmentació.

Entenem la diversitat del barri com una riquesa, i utilitzem els llenguatges artístics per generar espais on infants, joves i famílies puguin trobar-se, conèixer-se i relacionar-se des del respecte i la cura.

Aquesta mateixa filosofia de portes obertes és la que ens permet connectar infants de realitats molt diverses. El llenguatge artístic ajuda a trencar etiquetes des del primer moment i facilita vincles que van més enllà de l’edat, l’origen o la situació social.

Moltes famílies arriben pel boca-orella, i sovint són els mateixos infants els qui es converteixen en prescriptors del projecte.
 

“Quan compartim reptes comuns, les diferències deixen de separar i apareix un fort sentiment de comunitat.” 

Creieu que les colònies poden trencar barreres socials de debò?
Sí, i ho comprovem cada estiu.

Trencar barreres socials va molt més enllà de barrejar infants de barris diferents: significa apostar de manera real per la inclusió de la neurodiversitat, les necessitats educatives especials i les realitats personals més complexes.

Això només és possible amb acompanyament personalitzat i un equip educatiu preparat. Acollim infants i joves amb necessitats molt diverses, i treballem perquè puguin participar en les activitats amb normalitat, seguretat i sentit de pertinença.

Hem vist infants que arribaven amb por o inseguretat davant l’experiència d’anar de colònies i que, al cap de pocs dies, descobrien que també podien gaudir-ne plenament.

També arriben joves que han viscut situacions d’aïllament, bullying o dificultats de relació, i que a Xamfrà troben un espai segur on construir vincles sans i recuperar confiança.
 

“Trencar barreres socials no és barrejar perfils, és garantir drets reals.” 

El més valuós és veure com, en pocs dies, es generen vincles reals entre infants i joves que probablement fora d’aquest context no s’haurien trobat mai.

Les etiquetes perden pes, les diferències deixen de separar i emergeix un veritable sentiment de comunitat.

Això és, per nosaltres, trencar barreres de debò.

En un context de desigualtats, quin paper creieu que han de jugar els projectes comunitaris?
Creiem que els projectes comunitaris han de ser, sobretot, espais de garantia de drets i de protecció del bé comú.

En contextos de desigualtat creixent, són fonamentals per garantir l’equitat educativa i l’accés real a oportunitats.

El lleure educatiu i l’accés a la pràctica artística no poden convertir-se en un privilegi, ni ser el primer que desapareix de les famílies amb menys recursos. Han de formar part dels drets de tots els infants i joves.

A més, aquests projectes tenen un paper clau en la construcció de comunitat.

En una societat on sovint predominen les segregacions socials, culturals o econòmiques, cal generar espais compartits on la diversitat es visqui com una riquesa i no com una barrera.
 

“Cuidar aquests projectes és cuidar la capacitat de conviure com a societat.”

També ofereixen entorns de confiança i seguretat emocional on infants i joves poden créixer, relacionar-se i desenvolupar una mirada crítica sobre el món que els envolta.

A través de l’art, el joc i la reflexió col·lectiva, es treballen valors com el respecte, la convivència, la creativitat i la no-violència.

En definitiva, cuidar, finançar i protegir aquests projectes és també cuidar la nostra capacitat col·lectiva de conviure i construir una societat més justa.

Quins són els principals reptes actuals per garantir aquest accés de qualitat?
Els reptes actuals són complexos i cada cop més exigents.

Sens dubte, la salut mental juvenil és avui un dels grans desafiaments per garantir un lleure educatiu de qualitat.

En els darrers anys, hem detectat un augment molt significatiu de situacions de fragilitat emocional entre infants i adolescents, amb necessitats d’acompanyament molt més intensives que abans.

Això obliga els equips educatius a oferir entorns de seguretat emocional, escolta i acompanyament molt acurats.

Aquest increment de necessitats també comporta un repte estructural important: garantir una atenció individualitzada requereix més recursos humans, més temps i una gran capacitat de resposta.
 

“La sostenibilitat del projecte és avui un dels grans reptes.” 

L’encariment del transport, les cases de colònies i els materials està tensionant cada vegada més els pressupostos.

Aquest punt és especialment crític perquè una part molt important dels infants i joves depenen de beques o ajuts econòmics per poder participar.

Per això, el gran repte de futur és doble: garantir els recursos necessaris per sostenir l’acompanyament educatiu que avui cal i, alhora, assegurar que cap infant quedi exclòs per motius econòmics.

Quin missatge donaríeu a la ciutadania sobre la importància de cuidar projectes com Xamfrà?
Projectes com Xamfrà ens recorden una cosa essencial: educar no és només transmetre coneixements, és generar vincles, comunitat i oportunitats reals.

Vivim en una societat on les desigualtats tendeixen a créixer i on cada cop hi ha més infants i joves que necessiten espais segurs on sentir-se escoltats, reconeguts i acompanyats.

Per això, cuidar projectes com aquest no és només responsabilitat de les entitats o de les administracions. És una responsabilitat col·lectiva.
 

“Quan cuidem espais com Xamfrà, estem cuidant el futur de tothom.”

Invertir en lleure educatiu, cultura i projectes comunitaris és apostar per una societat més cohesionada, més justa i més humana.

Quan garantim que cap infant quedi enrere, estem construint un futur millor per a tothom.
 

Si haguessis de quedar-te amb històries o records viscuts que expliquin el sentit del projecte, quins serien?
El sentit de Xamfrà s’entén en les petites històries i vivències compartides que queden gravades a la memòria.

Recordo, per exemple, l’emoció d’un infant de vuit anys que no havia anat mai de colònies i que inicialment no volia venir. Veure’l descobrir un riu per primera vegada, trepitjar l’aigua i caminar-hi amb fascinació absoluta va ser un moment molt especial.
 

“Veure un infant descobrir el món de nou.”

També recordo una activitat sobre desigualtats i diners inspirada en el mite del rei Mides.

Havíem plantejat un joc amb rols desiguals i un sistema basat exclusivament en els diners. La reacció dels infants va ser sorprenent: es van rebel·lar contra les normes del joc perquè les consideraven injustes.

Lluny de frenar-ho, vam celebrar-ho.

Aquella revolta espontània ens va demostrar que havien interioritzat una cosa molt valuosa: la capacitat de qüestionar estructures injustes i imaginar alternatives més justes i col·lectives.

I després hi ha els petits rituals quotidians, que potser són els que més expliquen qui som.

Cada nit obrim una bústia on infants i joves deixen missatges, cartes o paraules per als altres.

És un espai molt tendre on es comparteixen agraïments, emocions i vincles.

Per acabar el dia, les monitores passen per les habitacions dels més petits cantant cançons de bressol amb guitarra o acordió. És un moment de calma, cura i bellesa que resumeix molt bé l’esperit de Xamfrà.

En pocs dies, un grup de persones amb realitats molt diverses acaba construint un vincle profund i un fort sentiment de comunitat. Això és, probablement, el que dona sentit a tot el que fem.