Desvelant mons i ordres que existeixen en el límit del què assumim important i digne d'atenció. Processos lents en què el passat roman fossilitzat i absorbit per la terra, llaços que no es poden trencar, però que es reinventen en somnis, la força viva de minúsculs ecosistemes que es troben ocults a l'espai urbanitzat.

Gos i humà són una parella inseparable en una relació que per bé i per mal ha continuat durant segles. En aquest vincle, l'existència del gos independent desapareix perquè la seva autonomia en aquesta relació desigual no té “raó de ser”. El gos autònom es converteix en llop; un perill, un monstre part de la naturalesa indòmita. Perd la seva funció, perd el nostre amor. El gos, per tant, no se'n pot anar; pot, però, somiar.

https://desorg.org/acts/explorations-at-dusk/dogs-ashes-weed/