Hi ha obres d'art que sorgeixen del malestar, de la necessitat, el seu llenguatge és estrany, les seves formes intolerables. Per això, les sepulten baix tones de silenci i, quan això ja no és possible, les musealizan. Però hi ha en elles alguna cosa que resisteix.
Què podem aprendre d'Otto Dix, de George Grosz, de Gerd Arntz?

https://desorg.org/acts/guerra-insumision/massana/