Va dir Gòrgies en el seu Elogi d'Helena que: «La paraula és un poderós sobirà, que amb un petitíssim i molt invisible cos realitza empreses absolutament divines». En efecte, aquest «poderós sobirà», ha repartit més immortalitat entre els mortals que el mateix Zeus. 
Homes i dones, reals o no, que viuran eternament conformats per un etern ADN de paraules. I si les paraules que donen forma a aquests éssers no són del seu gust? Tots sabem que la història depèn de qui la conti. "Judici a una barjaula" juga a canviar el punt de vista: Helena de Troia, una de les dones més famoses de la història i, possiblement, una de les més vilipendiades, reclama el dret a triar les paraules que narrin la seva història en aquest monòleg dramàtic que Miguel del Arco, el dramaturg, va escriure per a l'actriu Carmen Machi per a estrenar-se en un Festival de Mérida.