El pitjor insult és la indiferència
L’expressió artística ens ajuda a representar la realitat de forma crítica i a reflexionar sobre la nostra existència des d’una perspectiva més passional i transformadora. Pot tenir moltes cares i disciplines, però totes elles cerquen una finalitat: conduir el nostre pensament cap a les desigualtats socials i així incidir en els nostres drets per passar a l’acció. Aquí trobaràs diferents propostes que organitzen les entitats de Barcelona i que t’aproparan, des de la sàtira, l’humor i el raonament lliure a l’inici d’un nou canvi. Perquè si ens regales el teu millor somriure, podrem començar a construir un món allunyat de la indiferència!
Humor i dansa
L’habitatge és aquell espai on vivim, que ens configura, defineix i ens transforma. És un dret que ens empara, però no és un dret per a tothom, perquè segurament no tots som dignes. TRAÇ espai habitable en construcció ens parla de la precarietat de l’habitatge i reflexiona sobre les expectatives no aconseguides. Una performance en format dansa que organitza la Federació d'Associacions Socioculturals Espai30, en col·laboració de l’Associació Grup Amateur de Teatre de la Sagrera - Cia GATS, i que no et deixarà indiferent.
Poesia, censura i autocensura
Si vols somiar, fes-ho en gran. No t'autocensuris i deixa que el teu jo més subversiu s'apoderi de tu. Per fer-ho, et recomanem aquest taller que organitza l’Asociación cultural Prostíbulo Poético, un col·lectiu transdisciplinari format per poetes, músics i performers que et farà a participar en un cabaret literari en què coneixeràs l’obra de poetes censurats i perillosos. Perquè només si saps els mecanismes que duen a la censura aconseguiràs alliberar-te de les teves pors.
Fotografia: temps i infància
L’exposició “La Marea del tiempo”, del fotògraf Mateo Trapero, és una invitació a submergir-te en els teus records i a recuperar la infància perduda. Aquesta mostra nostàlgica sobre el pas del temps està formada per vint-i-quatre fotografies i un vídeo, i la podràs visitar a l’espai de creació cultural Utopia 46. Perquè encara que tot canviï i la cicatriu del desarrelament arreli amb força, el mar continuarà sent el mateix.
